Al 1891 neix l’Orfeó Català, una societat cultural capdavantera al país que va promoure la construcció del Palau de la Música. El 31 de juliol del 1892 va tenir lloc al Saló de Congressos del desaparegut Palau de Ciències de Barcelona el primer concert de l’Orfeó.
L’origen de l’Orfeó
La idea de fer l’Orfeó Català va sorgir durant els concerts que algunes societats corals estrangeres van realitzar a Barcelona, amb motiu de l’Exposició Universal del 1888. Així va néixer, tres anys més tard, al 1891 l’Orfeó Català amb Amadeu Vives i Lluís Millet al capdavant, amb tres objectius: fer de l’Orfeó un dels cors més importants d’Europa i fomentar la catalanitat i la religiositat.
L’origen del Palau
La recerca d’un espai d’assaig pel cor de l’Orfeó Català va impulsar la construcció del Palau de la Música. Primer van demanar Domènech i Montaner que fes el projecte d’un l’edifici, així el 1905 es va posar la primera pedra i tres anys més tard el 1908 ja es va inaugurar.
En els seus orígens i, seguint tradició dels cors de Clavé, els cors de l’Orfeó eren només masculins. Al 1896 es va crear la secció femenina de l’Orfeó i la coral de nens. L’emblema de l’entitat és una senyera brodada que es conserva a l’entitat i que es va presentar en societat a Montserrat, amb l’estrena d”El cant de la senyera’, una obra amb lletra de Joan Maragall i composició de Lluís Millet. ‘El cant de la senyera’ és l’himne de l’Orfeó i per això el cor sempre acaba els concerts amb aquesta peça.
Ho va explicar Pablo Larraz, subdirector de l’Orfeó Català, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
