El 13 de desembre de1957 anys s’aprovà el pla urbanístic i un any més tard, al 1958, es va començar a construir el barri de Montbau que té l’arquitectura més internacional de la ciutat.
L’arquitecte i veí de Montbau Fernando Marzá explica que Porcioles, tot just proclamat alcalde, volia oferir una imatge de preocupació per l’habitatge social. Per això va encarregar a tres arquitectes joves, Giráldez, Subías i López-Iñigo, la construcció d’un barri amb uns 2.500 habitatges per uns 10.000 habitants. Aquests arquitectes acabaven de fer uns habitatges en un barri experimental de Madrid i havien rebut el premi d’arquitectura de 1958 per la facultat de dret. Un barri modern
Porcioles volia un barri modern i va demanar a Giráldez, Subías i López-Iñigo que que se n’anessin de viatge per Europa a veure l’arquitectura que s’estava fent per reconstruir el continent després de la guerra. Van anar a Rotterdam, on van conèixer l’obra de Van den Broek i Bakema. Després, seguint la inspiració d’aquests arquitectes, van anar a Berlín. A partir d’aquests aprenentatges, van projectar el barri de Montbau.
El barri està situat al final de la serra de Collserola, limitat per l’Hospital del Vall d’Hebron i les Llars Mundet. Per aquest terreny baixaven tres rieres i només hi havia una finca, la finca Batet. Això el feia ideal per al projecte.
Construcció en dues fases
La construcció del barri es va fer en dues fases. La primera va de 1958 a 1961 i comprèn els carrers d’Arquitectura i de Poesia. Els edificis són d’un estil molt racionalista, respectant totes les lleis de relació entre el construït i l’espai públic. Es tracta de blocs lineals però desajustats per evitar la creació de barreres. Una de les icones del barri és l’escultura “Ritme i projecció”, de Marcel Martí, instal·lada el 1961 al pla de Montbau.
L’arquitecte Bonet Castellana se’n va fer càrrec de la segona fase de construcció del barri. Considerat el gran arquitecte racionalista, havia marxat a l’Amèrica llatina durant la guerra i va tornar a Barcelona als anys 60. A Montbau, Bonet Castellana va abandonar la linealitat i va construir blocs en forma d’ela, de tal manera que, encadenats, formaven places públiques on poder desenvolupar la vida col·lectiva.
En una tercera fase es van construir les denominades Casetes Blanques, uns habitatges unifamiliars a la serra de Collserola.
Un barri únic
L’església del barri es va fer l’any 1963 i està feta amb volta catalana. Vaireda, l’arquitecte encarregat de l’obra, es va decidir per aquesta tècnica constructiva inspirat en les obres que en aquella època estava fent Le Corbusier, a qui s’havia sondejat inicialment pel projecte sense èxit.
Per la manera com es va projectar i com es va construir, Montbau és un barri únic a tota Espanya. No es tractava únicament de fer bons edificis amb bons arquitectes, sinó de fer espai públic. Per aquest motiu, segueix sent un referent encara avui.
