L’escriptor més brillant de les lletres castellanes va tenir una gran relació amb Barcelona des que la va visitar per primer cop l’any 1868.
A Barcelona, atret per la música
Benito Pérez Galdós va néixer a Las Palmas el 1843, però des dels 19 anys va viure regularment a Madrid. Els darrers anys de la seva vida, a partir del 1912, a mesura que anava perdent la vista, va reprendre una vella afició: la música. Per a aquest motiu,va assistir a nombrosos concerts al Palau de la Música durant les seves diverses estades a la ciutat, els anys 1917 i 1918. Admirava especialment Beethoven, a qui considerava el millor de la història.
Un gran analista de la societat barcelonina
El primer cop que Galdós va visitar Barcelona, va ser el 1868, coincidint amb la revolució liberal coneguda com La Gloriosa. La primera impressió que va tenir, va ser la d’una ciutat molt cosmopolita i oberta. Després va trigar vuit anys a tornar a Barcelona. Va ser el 1888, amb motiu de l’Exposició Universal. Va venir acompanyat de la novel·lista gallega Emilia Pardo Bazán. Va estar-hi en companyia de l’escriptor Narcís Oller, amb qui anys abans havia establert una relació epistolar. Quan va acabar la seva visita a Barcelona, se’n va tornar a Madrid, on va escriure una sèrie d’articles pel diari de Buenos Aires ‘La prensa’. Quatre d’aquests articles els va dedicar totalment a Barcelona i l’Exposició. En aquests, parla de la burgesia de la ciutat, del món obrer, de les viles properes o ja annexionades a Barcelona, com ara Gràcia, Sarrià o Hostafrancs.
Quan va tornar a la ciutat per tercer cop, l’any 1996, es va començar a interessar per la Barcelona de sobre la plaça de Catalunya. En els següents viatges, els anys 1903, 1917 i 1918 va visitar la ciutat per l’estrena de les seves obres teatrals, alguna de les quals, posada en escena per Margarida Xirgu.
Barcelona també és protagonista d’un dels “Episodios nacionales” de Galdós, l’anomenat ‘Los ayacuchos’, que es desenvolupa el 1842, i en què l’escriptor descriu la ciutat.
Galdós va ser el novel·lista de Madrid. Però respecte Barcelona, va ser un gran sociòleg. Va saber captar a la perfecció el pols de la ciutat, el batec comercial i urbà. També el polític. Val a dir, però, que malgrat ser un gran amant de la cultura barcelonina i catalana, Galdós era jacobí per naturalesa i molt reticent al catalanisme.
