Fins a final de mes al Centre Cívic Pere Pruna es pot veure l’exposició “Evidència, latència i transparència”, una mostra del Circuit de l’ICUB que reflexiona sobre la violència i la seva representació, mostrant-la d’una manera no explícita. Es tracta del treball de diversos artistes, que, a través de la fotografia, el vídeo i les instal·lacions, parlen de la violència exercida fa segles i les conseqüències. Aquesta exposició és la segona part d’un cicle de tres mostres. La primera es va poder veure al Centre Cívic Guinardó el març d’aquest any i la tercera serà el setembre a la Casa Elizalde.
Una obra que convida a pensar
L’exposició vol mostrar els mecanismes culturals i estructurals que causen la violència i que no són explícits gairebé mai. “Són obres que si un les mira, potser no les relaciona directament amb la violència, és molt més subtil. Llavors és necessari convidar l’espectador a pensar”, explica Luca Pagliari, cocurador de l’exposició.
Les fotografies de l’artista Juan Brenner, per exemple, mostren amb delicadesa llocs i personatges que simbolitzen els sagnants episodis de la colonització espanyola a Guatemala. Per altra banda, l’obra col·lectiva ‘Nomenclàtor’, de G&V Research Bureau i Nora Abushadi, reflexiona sobre l’autolegimitació de la violència històrica i mostra com molts carrers de Barcelona porten noms de batalles sagnants o de personatges que han colonitzat o esclavitzat altres pobles.
Claus guardades durant segles
L’exposició també reflexiona sobre els fets violents que van succeir a l’Espanya del segle XV, com ara la Inquisició, que va expulsar milers de jueus de casa seva. L’obra de l’artista estatunidenca d’origen jueu Terry Berkowitz, ens en parla: Ha reunit claus i portes antigues per simbolitzar el patiment de les famílies jueves que van haver de fugir i que es diu que van conservar les claus de casa durant més de cinc segles.
“Ha hagut de ser un malson haver de marxar, que et donessin tres mesos per marxar, per decidir si et converties, mories o marxaves”, reflexiona Berkowitz, que afegeix que “ara el mateix està passant arreu del món: molta gent agafa les claus de casa seva sense saber si hi podrà tornar, com és el cas de Síria, per exemple”.
