Una casa de Les Corts dedicada a l’explotació de licors és la responsable d’una expressió molt popular a Catalunya.
A la plaça de la Concòrdia 13 hi ha el Centre Cívic Can Deu, un nom que recorda una família important en la història del barri, els Deu. Aquesta família va arribar a Les Corts el 1870, quan encara era un municipi independent. Es van instal·lar al número 23 del carrer Solà, i el 1874 van fundar l’empresa José Deu i Compañía per comercialitzar i distribuir vins i anisats.
“Armar-ne una de Cal Deu!”
Al principi, l’empresa es va establir a la mateixa casa on residia la família, però amb el temps va anar ocupant nous solars en el què es coneixia com el nou Eixample de Les Corts noves, al voltant del propi carrer de Solà, a l’actual Joan Gàmper o Déu i Mata. A poc a poc, van anar establint tallers i magatzems pels obradors de les botes del vi a tot el barri. Quan les botes carregades de vi sortien de tots aquest locals de Les Corts cap al port de Barcelona per exportar-les a la resta d’Espanya i a les colònies americanes, els embussos que es produïen als estrets carrers de la vila eren majúsculs i d’aquí va sortir l’expressió “armar-ne una de cal Deu”.
Amb el temps, l’empresa va crear la seva pròpia marca d’anís, el Carabanchel. Aquest anís es va fer molt famós i apreciat per la seva puresa i la gent el demanava fent servir de referència el nom de la família: “Posi’m un Deu!”, deien.
La creació de l’Eixample de Les Corts noves
En aquella època, el municipi de Les Corts va promoure una sèrie de reformes urbanístique per dotar a la vila d’un cementiri nou, escoles o fonts. El 1845, en aquest context de reformes, es va construir l’Eixample de Les Corts noves. Els dos edifics més importants d’aquesta nova urbanització eren l’església parroquial i, més endavant, a finals del segle XIX, el casalot de Can Deu, és a dir, de la família Deu. Aquesta casa és un palauet urbà típic de família benestant construit el 1897, el mateix any que Les Corts es va annexionar a Barcelona.
Una casa d’estil neogòtic
Els elements ornamentals de la casa demostren els valors de la família Deu i ennobleixen la casa. L’arquitecte Eduard Mercader i Sacanella va adoptar un estil medieval i gòtic que es veu sobretot a la balconada correguda i a les finestres. Els paviments del terra del pati formen uns mosaics a l’estil grec o romà clàssic. També tenen valor artístic les pintures de l’interior de l’edifici, els arrambadors de ceràmica, els guixos del sostre, la forja o la fusteria.
El centre cívic Can Deu
El negoci dels Deu va durar fins l’any 1929, però la família va seguir vivint a la casa fins el 1981. L’any 1984, el districte de Les Corts va comprar la casa i va fer un canvi d’ús important, destinant-la a equipament públic i convertint-la en centre cívic.
