Al Paral·lel, a l’altura de Viladomat, hi havia un camp molt extens, conegut com el Camp de les Carolines, on es van celebrar els mítings previs a la primera celebració de l’1 de maig a Barcelona, l’any 1890. Aquelles protestes van tenir com a eix central la reivindicació de la jornada de 8 hores.
El Camp de les Carolines
Sobre el Camp de les Carolines no se’n té una informació precisa, però devia anar des de l’església de Santa Madrona, al carrer de Tapioles, fins al carrer de Manso i, probablement, fins a la ronda de Sant Pau. No es tractava d’un camp agrícola, sinó d’una mena de descampat amb magatzems i dos torrents que encara estaven a l’aire lliure. En aquella època, el Paral·lel ja s’havia començat a urbanitzar per la banda del carrer Nou i hi havia reticències per part dels amos del terreny que s’acabés de condicionar.
El primer 1 de maig barceloní
El 1889 es va celebrar per primera vegada l’1 de maig a França i el contacte entre obrers de diferents països era important. El moviment obrer a Catalunya era gran, especialment a ciutats com Barcelona, Reus, Manresa o Mataró. De tot plegat, va sorgir la idea de celebrar el primer de maig també a Barcelona. I el lloc que es va triar va ser el Camp de les Carolines, perquè era fàcil accedir-hi des dels diferents barris industrials, com ara Sants o el Raval.
Durant la celebració dels mítings, que van començar a finals de març, es van arribar a aplegar al Camp de les Carolines fins a 5.000 persones. Les reunions van ser agitades perquè hi havia obrers de diferents tendències: els socialistes, més moderats; els dels sindicats de les tres classes de vapor i els anarquistes, més radicals. Al rerefons de la manifestació, hi havia uns fets que s’havien produït en una fàbrica de Manresa, en la que els obrers havien acceptat cobrar menys fins que les coses anessin millor i quan van anar millor, l’amo els va mantenir els sous abaixats. Allò va provocar moviments de protesta i repressió.
La manifestació de l’1 de maig va ser un èxit, però no es va aconseguir cap reivindicació concreta. Per aquest motiu, alguns volien mantenir la lluita i això va provocar la intervenció de l’exèrcit. El moviment obrer es va dividir i les millores aconseguides en algunes empreses es van perdre.
Ho va explicar Júlia Costa, membre de CERHISEC, en aquest capítol de ‘Va passar aquí, el maig de 2019.
