Entendre com es generen els teixits del cos humà per comprendre millor per què deixen de funcionar quan hi ha una malaltia. És el que fan la bioenginyera genètica Núria Montserrat i el seu equip d’investigació a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya.
En una entrevista al programa ‘Terra fèrtil‘, Montserrat ha explicat, per exemple, com han aconseguit desxifrar com es forma el ronyó o el teixit cardíac humans. Ho han fet a partir de petits cultius de cèl·lules que s’assemblen a petita escala als òrgans humans, el que es coneix com a organoides. El 2013 el treball amb aquests organoides va ser considerat per la revista ‘Science’ un dels 10 descobriments científics de l’any.
“Els fem preguntes per entendre com es comporta la cèl·lula i també ens ajuda a inferir com es comportarà, què farà si li aplico aquest o aquest altre estímul”. Treballar amb aquests organoides va ser clau per investigar un tractament per combatre la covid-19.
“Els organoides ens van mostrar com els virus infectaven les cèl·lules humanes i els vam poder utilitzar per provar l’eficàcia dels fàrmacs que pocs mesos després es va aplicar en malalts de covid”, explica Montserrat. “Per primera vegada vam poder fer una recerca d’aplicació pràcticament immediata“. De fet, gràcies a la investigació amb els organoides, també van poder determinar molt aviat que la infecció no només atacava el pulmó, sinó també altres òrgans.
“La ciència ens permet somiar en gran”
De moment les aplicacions amb aquests organoides s’estan provant en un cos animal per poder, en un futur no gaire llunyà, regenerar l’òrgan malmès d’un ésser humà. Unes investigacions en les quals intervenen professionals de moltes disciplines: “Medicina, genètica, computació. Contínuament estem estudiant i dialogant. Costa, és difícil, però la recerca només té sentit quan es posa en comú amb investigadors d’arreu del món”. Aquest treball en xarxa permet, segons Montserrat, “somiar en gran, perquè no ho fem sols”.
“Les investigacions estan molt ben regulades”
Quan ha estat preguntada per l’aplicació de la tecnologia de la impressió 3D en la creació de teixits, la bioenginyera barcelonina assegura que aquestes impressores s’utilitzen cada vegada més als laboratoris i que no estem lluny de poder generar teixits nous que puguin servir per curar un òrgan malalt. Montserrat assegura que les comunitats d’investigadors que treballen amb cèl·lules mare estan en un debat continuat i d’interlocució amb els comitès d’ètica per regular tot el que fan.
