Silvio Szegedi i Steve Archibald
van importar d’Anglaterra el “walking football” o futbol caminant amb l’objectiu de fomentar l’esport saludable entre les persones grans. Bàsicament, es tracta de jugar a futbol sense córrer i sense fer més de tres tocs entre passada i passada. Aquestes regles l’han fet un esport a l’abast de qualsevol persona: als entrenaments hi assisteixen homes i dones de qualsevol edat. És per això que ara volen crear una competició inclusiva.
Entrenaments inclusius
De moment, s’han unit als entrenaments usuaris de la Fundació Gandhi de persones amb discapacitat. Segons Esteve Olivella, director esportiu de la fundació, els usuaris estan encantats amb els entrenaments de “walking football”, “perquè senten que poden aportar alguna cosa a l’equip, es relacionen amb persones diferents alhora que practiquen esport“. A més, Olivella assegura que el fet d’estar obligats a passar la pilota de seguida, els obliga a estar “molt concentrats”.
Segons Silvio Szegedi, la idea és acabar creant una competició inclusiva “en la qual hi hagi tres jugadors amb discapacitat i tres sense”. Szegedi assegura que les persones amb discapacitat milloren molt quan juguen amb persones que no són de la seva entitat, “ja que se senten més pressionades i han d’estar més concentrades en el que estan fent“.
“Walking football”: tres tocs i passar-la
Segons el Silvio, el fet que s’hagin de fer com a màxim tres tocs fa que no sigui tan físic i sigui apte per a persones de totes les edats. A Anglaterra és un esport molt practicat, i “quan amb l’Steve vam decidir portar-lo a Barcelona vam decidir fer-hi alguns canvis per adaptar-lo més a la manera de pensar d’aquí”, comenta. El Silvio assegura que el “walking football” és un esport que iguala: “Aquí no hi ha bons ni dolents, aquí tothom és igual” i s’atreveix a dir que, si Messi anés als entrenaments, “seria un més, perquè havent-la de passar en dos o tres tocs no tindria temps de fer pràcticament res”.
