La violència obstètrica és una forma de violència envers les dones. Així ho diu la llei catalana 17/2020, que enumera fins a vuit tipus d’agressions masclistes. Un tipus de maltractament que la coneguda com a llei de l’avortament finalment no ha reconegut, després de les discrepàncies entre els socis de govern central i el rebuig d’alguns professionals de la salut. En aquest sentit, la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia ha considerat aquesta terminologia d’inapropiada i ha alertat que “no s’ha de confondre una praxis inadequada amb unes expectatives de part incompletes”.
Coincidint amb el 25-N, el dia contra la violència masclista, et detallem què és la violència obstètrica i què fer davant d’un possible cas.
Què és la violència obstètrica?
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’anomena així a “una forma de violència exercida per professionals de la salut envers a dones embarassades, durant el part o el postpart“. Aquesta institució afirma que “constitueix una violació dels drets reproductius i sexuals de les dones“.
En aquest sentit, l’advocada especialitzada en negligències mèdiques, Francisca Fernández, assegura que és més que una simple negligència mèdica. “En la violència obstètrica sempre hi ha un abús de poder, un engany dels sanitaris envers la dona. Els sanitaris també poden intentar convèncer la pacient per fer una inducció del part només per motius d’organització d’agenda i sense que aquesta pràctica sigui necessària”, conclou Fernández.
Un cas de violència obstètrica condemnat per l’ONU
El Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de l’ONU ha condemnat en diverses ocasions a Espanya per violència obstètrica. La segona vegada, pel cas d’una dona de Donosti a la qual van induir-li el part de forma prematura i sense el seu consentiment. Aquest organisme considera que la pacient va ser sotmesa a una cesària sense justificació mèdica. Segons el comunicat, la mare no va poder tocar el nadó ni tenir contacte pell amb pell. Una situació que va provocar un estrès posttraumàtic postpart a la dona.
“Si els metges i les infermeres haguessin seguit tots els protocols aplicables, és probable que la víctima hagués donat a llum de forma natural i sense haver de passar per tots aquests procediments que van deixar la dona físicament i mentalment traumatitzada”, afirma Hiroko Akizuki, membre del comitè.
Què fer davant d’un cas de violència obstètrica?
Hi ha diferents formes de violència obstètrica. La inducció al part sense necessitat, la realització de cesàries o d’escissions injustificades en són un exemple. Segons l’advocada Francisca Fernández, perquè els professionals de la salut l’han normalitzat i perquè la medicina és encara un reducte en què les dones no han aconseguit l’autonomia que tenen en altres àmbits del dia a dia.
Davant d’un cas de violència obstètrica, Fernández diu que la víctima primer ha d’assimilar què ha passat i després ha de prendre mesures, ja sigui en forma de reclamació o de demanda.
