Des de fa 30 anys, el doctor Jordi Serra Cobo vigila la càrrega vírica de determinades espècies d’animals salvatges. La seva tasca és descobrir patògens potencialment perillosos per a l’espècie humana. Aquest biòleg, professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i especialista en ecoepidemiologia, apunta la destrucció d’espais naturals i la mobilitat com la principal causa de la pandèmia actual. Aposta per un canvi d’hàbits i per la presa ràpida de decisions per superar la situació actual. Considera que cal protegir ciutats i establir controls eficaços.
Quina és la novetat principal d’aquesta pandèmia?
La novetat principal és l’abast que està tenint. I la causa és la mobilitat. Un fet sense precedents que no s’havia donat abans com en l’actualitat. Des del 2002 fins ara, la mobilitat a escala planetària ha augmentat moltíssim. També ha canviat la incidència sobre els sistemes naturals. El darrer factor és el demogràfic. Cada vegada hi ha més gent al planeta que necessita alimentar-se, per tant, cal més extensió d’espais que abans eren verges per produir aliments.
Com ha arribat a infectar als humans el virus de la covid-19?
Encara no ho sabem segur. Sabem que és un virus d’origen animal i que en un moment determinat ha estat capaç d’esdevenir infecciós per a les persones. Això és el que en diem salt d’espècie. De quan s’ha produït i com, encara no en tenim constància. Probablement hi ha una espècie intermediària que desconeixem. El que sí sabem és que no és el pangolí i també sabem que difícilment el salt hagi estat directament dels ratpenats a l’espècie humana.
Alterem els sistemes naturals i provoquem que hi hagi més exposició de la nostra espècie als portadors d’aquests virus.”
Però si els ratpenats i altres espècies sempre han tingut coronavirus, per què es produeix ara aquesta pandèmia?
L’explicació és molt senzilla. Els humans estem augmentant la probabilitat que es produeixi aquest salt d’espècie per diverses raons. La primera és perquè alterem els sistemes naturals i provoquem que hi hagi més exposició de la nostra espècie als portadors d’aquests virus.
Per exemple, la desforestació que s’està realitzant a gran part del planeta, sobretot a les regions tropicals, provoca el desplaçament de la fauna salvatge. Algunes espècies marxen, d’altres moren perquè perden recursos de subsistència, però molts animals es queden a la zona i busquen refugis nous. I aquests refugis són construccions humanes. Són granges d’animals, són les cases. D’aquesta manera acostem espècies, reservoris de certs virus, que molts d’ells ni coneixíem, a la població humana. I la probabilitat que aquests virus s’adaptin per ser infecciosos per a les persones és més gran. Aquest és un dels fenòmens que estem veient i s’estan produint en les darreres dècades.
Per tant, ara hi ha més virus al nostre entorn i més risc que hi hagi pandèmies o epidèmies
Evidentment. I això que podria passar en un poble o en una zona concreta de la selva, ara, amb la mobilitat que hi ha, el risc d’epidèmia o pandèmia és més gran. Un exemple molt clar és el virus de l’Ebola. Es va localitzar en un territori determinat de l’Àfrica, però el problema va sorgir quan la infecció va arribar a la capital, Konakri, on hi viuen més d’un milió de persones.
Hem d’aprendre a reaccionar ràpidament, cosa que, de moment, no veig que s’hagi après.”
El 2013 vostè ja alertava del risc de pandèmia greu. Com es poden contenir els efectes de la covid-19?
Quan hi ha els primers símptomes de la presència d’un virus nou que pot encomanar i estendre’s amb molta facilitat, no s’ha de tenir por a prendre mesures perquè si no es prenen, després és pitjor. I les mesures són més costoses en termes d’economia, de vides humanes i, fins i tot, d’organització social. Unes de les coses que hem d’aprendre és a reaccionar ràpidament cosa que de moment, no veig que s’hagi après. Per altra banda, s’han de conèixer molt més aquests virus que són potencialment infecciosos per a l’espècie humana. Conèixer els reservoris i quina és la seva dinàmica. Si la descobrim coneixerem els factors que la regulen per prendre les precaucions necessàries.
El primer que cal fer és protegir les ciutats.”
I com caldria actuar per evitar la possibilitat d’altres pandèmies?
Una de les zones més vulnerables són les ciutats. Són els focus inicials de les epidèmies perquè hi ha molta gent concentrada que ve de molts llocs. Les ciutats són “hubs” d’intercanvi de persones i mercaderies. Per tant, el primer que cal fer és protegir les ciutats. Les ciutats no només han de ser intel·ligents, sinó que han d’estar protegides davant d’aquests canvis que ja ens estan arribant. Per altra banda, les escoles, les universitats han de formar les generacions del futur davant d’aquests canvis que vindran perquè actualment no hi estem preparats. La gent del futur haurà d’estar avesada a prendre decisions d’una manera ràpida. No com ara. Al marge d’això, també hi ha una altra cosa a fer. Les mercaderies s’haurien de controlar molt més des del punt de vista sanitari. I no només en l’àmbit de virus o patògens, sinó també en l’àmbit d’espècies que no són pròpies d’aquí i que podríem considerar invasores. El mosquit tigre, per exemple, és un vector transmissor de malalties. Tot plegat s’ha de controlar molt més. S’han de fer controls eficaços.
No som conscients de la importància que té aquesta pandèmia ni de les repercussions que està tenint.”
I ara, en la situació actual, què recomanaria per evitar més rebrots?
No som conscients de la importància que té aquesta pandèmia, ni de les repercussions que està tenint. Amb això vull dir que una de les coses que ens costa més és canviar d’hàbits. I no canviem. Volem seguir com si no passés res. I això no funciona així. Ara no és possible en aquest moment. Ho serà quan això passi. Nosaltres som els actors i hem de prendre les mesures en primera persona.
