Des del 2001, 14 persones han perdut l’ull per actuacions policials amb pilotes de goma, i també per una bala de “foam”. Cada situació és diferent, però en tots els casos els afectats denuncien mala praxi policial i, a la vegada, que mai s’ha condemnat cap agent per haver tret un ull. En els processos judicials, o bé s’ha arxivat el cas, o s’ha absolt el policia acusat, ja que els jutges han conclòs que no es podia identificar l’autor dels trets.
betevé ha parlat amb dues persones que han quedat mutilades per pilotes de goma i ens han explicat com van anar els fets i com han viscut aquesta lesió. Al Carles Guillot li van treure un ull l’any 2001, quan no es coneixien aquestes lesions per actuacions policials, i l’Óscar Alpuente va patir la mateixa ferida vuit anys més tard, el 2009.
Carles Guillot, una de les primeres víctimes
El cas del Carles Guillot va ser el 2001, quan pràcticament no es coneixien casos de mutilacions per pilotes de goma. El Carles va perdre l’ull durant un desallotjament sense ordre judicial a l’anomenada Kasa de la Muntanya, al barri de la Salut. La Policia Nacional (encara no s’havien desplegat els Mossos d’Esquadra a Barcelona) va disparar diversos projectils de goma contra les persones que es manifestaven a l’exterior, i una li va impactar a l’ull.
L’impacte psicològic de perdre un ull canvia completament la vida dels qui ho han patit.
Cada dia de la teva vida, et mires al mirall i no et reconeixes.
Guillot explica que “t’afecta en tots els sentits, en les relacions sexoafectives, en la relació amb els altres, i et genera tot tipus d’inseguretats”.
“Sents la soledat social, perquè tothom pensa que si t’ha passat això és perquè t’ho mereixies, alguna cosa dolenta havies fet”, recorda el Carles. Però afegeix que va rebre molt suport del seu entorn polític i social, del moviment antifeixista, d’ocupacions i antiglobalització. De fet, la creació de Stop Bales de Goma el 2010 buscava trencar la solitud social de cadascun dels afectats, més enllà de les reivindicacions per posar fi a les mutilacions per actuacions policials.
L’Óscar Alpuente: “Quan la policia et treu un ull et canvia la percepció de tot”
El 27 de maig del 2009 el Barça va guanyar el triplet, i l’Óscar Alpuente va decidir que l’ocasió mereixia una celebració a Barcelona. Ell i els seus amics de Cunit van anar a Canaletes i quan van començar el aldarulls van decidir marxar per tornar al poble. El cordó policial els va barrar el pas per accedir a l’aparcament de plaça Catalunya, així que van pujar el passeig de Gràcia cap al carrer de Diputació. “Va aparèixer un brètol que va llançar una ampolla contra una furgoneta policial, i jo em vaig quedar assenyalant l’individu, però de sobte vaig sentir un fort impacte a l’ull. Només recordo intentar respirar, perquè no podia del dolor que sentia.”
Fins al 2017, la justícia no va reconèixer que la lesió d’Alpuente va ser fruit una pilota de goma. Per ell, l’incident el va fer entrar a una nova realitat: “Vaig agafar una consciència que no tenia i em va canviar la percepció de tot”. L’Óscar també recorda com va passar de ser un afectat, a ser el culpable als ulls de la societat.
Per l’Óscar, Stop Bales de Goma el va ajudar a depurar en certa mesura el sentiment de ràbia que patia. “Anaves veient petites recompenses que t’alleugerien tot el mal que t’havien fet”, sobretot quan a causa de casos més mediàtics es va obrir una comissió d’investigació de l’ús de la pilotes de goma al Parlament, que va acabar amb la prohibició d’aquest armament.
És una sagnia que no s’atura. No respecten els protocols perquè disparen directament a la cara
L’Óscar admet que amb cada cas nou de pèrdua d’ull per una actuació policial, ha tornat a reviure sentiments que creia superats i afegeix que “primer cal fer un debat sobre el model policial i erradicar la política de disparar a la ciutadania.”
