La comunitat veneçolana que viu a Barcelona intensifica aquests dies els contactes amb familiars i amics des que esclatés l’últim episodi d’inestabilitat al país: la crisi de poder oberta des de l’autoproclamació de Juan Guaidó com a president interí davant d’un Nicolás Maduro que s’aferra a la lleialtat militar per legitimar-se al capdavant del país.
El matrimoni format pels periodistes Omar Pineda i Elisabeth Araujo va arribar a Barcelona fa quatre anys. Fugien, diuen, per com de complicat era exercir la professió al país. Pineda explica que “el president de l’Assemblea Nacional anterior, Diosdado Cabello, va denunciar el diari on treballàvem, ‘Tal cual’, i va ser difícil exercir el periodisme”.
Aquesta situació, expliquen, es va agreujar el 2015. L’oposició va guanyar les eleccions a l’Assemblea Nacional, però el president, Nicolás Maduro, en va convocar unes altres per crear un parlament paral·lel: l’Assemblea Nacional Constituent. Dues cambres, dues legitimitats i, ara, dos presidents.
Com sortir de la crisi de poder?
Amb unes eleccions. I de fet, unes de lliures. És la principal demanda que fan molts dels veneçolans que aquest dimecres al vespre es van manifestar al centre de la ciutat. L’Omar i l’Elisabeth també hi eren, i recorden que “soc amb qualsevol persona que assumeixi un govern equitatiu, equilibrat”, diu ella.
Ell afegeix que “no demanem que Maduro se’n vagi o que l’afusellin, volem unes eleccions lliures, auditades per la comunitat internacional i que duguin Veneçuela a la democràcia”.
El padró municipal explica la crisi veneçolana
Dimecres es van manifestar més d’un miler de persones, una dada significativa si tenim en compte el nombre de veneçolans que viuen a la ciutat. Avui en són 7.936, una dada que s’ha quasi doblat en els últims tres anys.
Si la darrera dècada el nombre de veneçolans sempre havia estat a la vora dels 4.000 ciutadans, la xifra es va començar a disparar, precisament, el 2015.
