L’accés a les universitats evoluciona i en els darrers anys s’està consolidant un canvi de tendència. A Catalunya s’està reduint la taxa d’accés a les universitats públiques —ha passat del 46,6 % el 2011 al 45,9 % el 2017— i, en canvi, la universitat privada ha guanyat pes en el conjunt del sistema universitari català. És una de les conclusions de l’informe Qui estudia a la universitat?, del Grup de Recerca en Educació i Treball de la UAB, que ofereix dades sobre l’accés a les universitats públiques catalanes de la població jove de diversos orígens socials i econòmics, i n’analitza l’evolució durant 15 anys.
El final de la crisi, un punt d’inflexió
En els darrers 15 anys, hi hagut diversos canvis de tendència en la taxa global d’accés a les públiques. En el període que va des de l’any 2002 fins al 2011, la taxa creix de forma accelerada. Després es nota un fort alentiment, i a partir del 2014 fins ara decreix. I una dada curiosa: aquest decreixement afecta tots els grups socials, però té més incidència en aquells joves que venen de famílies amb un alt nivell formatiu.
Paral·lelament, l’accés a la universitat privada, que decreix durant els anys de la crisi, augmenta substancialment (més d’un 26 % entre el 2013 i el 2018). Per tant, les privades guanyen terreny a les públiques i els capten estudiants. L’estudi detalla alguns elements que poden explicar aquest fenomen: la millora de les possibilitats de treball (que fa que alguns joves comencin a treballar i no estudiïn), la pujada de preus de les públiques o l’increment de l’oferta d’estudis de les privades.
L’origen social com a condicionant
L’informe també constata amb xifres que la possibilitat d’accedir a la universitat està fortament condicionada per l’origen social. Vuit de cada 10 joves que venen de famílies amb un alt nivell formatiu acaben anant a la universitat. El percentatge baixa fins als dos de cada 10 en el cas de procedir de famílies amb un nivell formatiu baix.
