M. ANTÒNIA CASANOVAS, conservadora del Museu de Ceràmica de Barcelona "Estem en un petit tros d'un jardí del Putxet. Queda aquesta petita caseta per jugar-hi els nens. Té la singularitat que té quatre habitacions, normalment eren d'una sola habitació aquestes casetes. Té al voltant de nou metres quadrats, està completament decorada a l'exterior per peces ceràmiques i a l'interior té una cuina amb dues piques, un bany complet amb banyera i vàter, una saleta i un dormitori. Aquí han utilitzat el trencadís, hi han posat rajoles de diferents tècniques ceràmiques, unes que recorden a les peces neogòtiques, neomudèjares, neorenaixentistes i d'altres que són d'època, escenes infantils que són de voltants de 1900, 1920. El 2004 em va trucar l'Associació de Veïns i Amics del Putxet perquè aquesta caseta, una promoció immobiliària la volia tirar a terra. I jo vaig fer l'informe per veure si es podia salvar, perquè té realment aquest aspecte únic. Finalment s'ha salvat, però no realment com estava. La casa estava enjardinada, tenia al voltant arbres fruiters, tenia avets i n'han tapat tota la façana del darrere que és una llàstima perquè estava totalment decorada amb peces ceràmiques. Era realment com una casa de veritat, com una casa de gent gran però en miniatura."

A principis del segle XX era habitual que les famílies adinerades construïssin una casa de nines al jardí perquè hi juguessin els nens. Acostumaven a ser construccions senzilles, però el barri del Putxet en manté una de molt especial. Reprodueix una casa unifamiliar amb tot detall, amb cuina i lavabo. A més, la façana està decorada amb trencadís i ceràmiques de gran valor. No s’hi pot entrar, però sí que es pot veure la casa per fora, perquè està dins els jardins públics de Mercè Rodoreda.