Es calcula que a Catalunya entre el 3 i 15 % de la població pateix incontinència anal, però no tothom ho explica als professionals sanitaris. Segons l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària, un terç dels afectats no ho fan “per l’estigma” i per això creuen que s’hauria d’establir un protocol a les consultes d’atenció primària per detectar ràpidament el problema. Creuen que la figura de la infermera hauria de tenir un paper fonamental. “Nosaltres establim una relació de vincle amb els pacients perquè els atenem al llarg de la seva vida i això fa més fàcil aconseguir la confiança, l’empatia i la detecció ràpida”.
Un problema que afecta moltes dones
Segons l’AIFICC, un 52 % de les dones que pateixen diarrea solen presentar episodis d’incontinència anal, però menys de la meitat ho expliquen. L’associació també destaca que entre un 4 i un 6 % de les dones que han tingut un part vaginal es veuen afectades per aquest problema de salut. La infermera Montserrat Chicote afirma que “la incontinència anal es una condició infraestimada i que afecta molt significativament la qualitat de vida de la persona que la pateix. És un problema de salut tabú, socialment estigmatitzada, que pot provocar a la persona que la pateix aïllament social, depressió, angoixa, pors i pèrdua d’autoestima.”
Els factors de risc
L’edat és un factor determinant en aquesta patologia, que oscil·la entre un 3 % en població d’entre 20 a 29 anys, fins a un 15 % en persones més grans de 70 anys. També s’han identificat altres factors de risc, com la presència d’un estat de salut deteriorat, diabetis, problemes neurològics, malaltia pulmonar obstructiva crònica o la malaltia inflamatòria intestinal. Pel que fa als tractaments, en una primera fase, cal implementar una dieta adequada, modificar els hàbits d’alimentació i regular el trànsit intestinal. Altres tractaments passen per medicació i fins i tot la cirurgia reparativa.
