És la recreació d'un denúncia que va rebre SOS Racisme l'any passat. El jove diu que ha patit una agressió per part dels Mossos d'Esquadra arran d'una identificació policial. Segons l'entitat, sovint arran d'identificacions policials motivades per l'ètnia, es generen situacions de discriminació i maltractament. ALÍCIA RODRÍGUEZ, Servei d'Atenció Víctimes de Racisme "Moltes vegades ens arriben les persones preguntant: 'Això es pot denunciar?' Doncs sí, això s'ha de denunciar." Del total de casos atesos, només la meitat es van denunciar, en gran part, per por de la víctima. I de les denúncies fetes, el 40 per cent eren discriminacions per part dels cossos de seguretat. És un exemple del que l'entitat anomena racisme institucional. Un altre és el Centre d'Internament per a Estrangers de la Zona Franca. SOS Racisme ha reclamat la implicació de totes les administracions, encara que al·leguin que no tenen competències, per aconseguir-ne el tancament. ALBA CUEVAS, directora de SOS Racisme "També hi ha un gran marc de maniobra que poden fer les administracions més properes, perquè no ens serveix que el senyor Trias digui que no pot fer res davant dels centres d'internament perquè al centre d'internament hi van veïns i veïnes de Barcelona." La majoria de persones que arriben a SOS Racisme són d'origen estranger, però de nacionalitat espanyola. Asseguren que molts fa 10 anys que viuen a Catalunya i que tenen estudis superiors a la mitjana. Creuen, però, que els sectors més desprotegits són les persones d'origen subsaharià, seguides del col·lectiu magrebí.
SOS Racisme alerta de la consolidació d’una tendència que ja s’apuntava en la memòria de 2012: l’anomenat racisme institucional. A banda dels cossos de seguretat, l’ONG assegura que creix la sensació que tant la legislació com els representants polítics legitimen el racisme social. SOS Racisme insisteix que aquest comportament “condueix imparablement al risc de fractura social”.
De fet, la segona causa de denúncia és l’accés als drets socials. Una tipologia que creix respecte a 2012 i descriu com pot afectar el racisme institucional a la vida quotidiana i com “alimenta l’imaginari col·lectiu respecte a la visió de competència que té cap al col·lectiu estranger”. L’entitat també posa l’accent en “com d’habitual és la intervenció policial amb identificacions al carrer”. Segons el text de l’informe aquestes actuacions “provoquen una criminalització del col·lectiu amb efectes en l’opinió pública”.
Perfil de les víctimes
El perfil general de les víctimes ateses per SOS Racisme és el d’un home d’origen subsaharià. Segons el país d’origen, després dels ciutadans procedents de l’Àfrica subsahariana, en segon lloc hi ha els homes magrebins i, en tercer lloc, els de l’Amèrica Llatina.
Dels casos gestionats durant el 2013, el 43,5% dels que es van assumir per la via penal resten pendents d’instrucció o assenyalament de data de judici. Una altra dada que destacada és la que correspon a l’arxiu de les denúncies. Un 10,2% no han prosperat i en la majoria dels casos es tracta de denúncies relacionades amb els cossos de seguretat pública.
