L’ofici de xarxaire desapareixerà d’aquí a 10 anys a Barcelona. Així ho afirma Francisco Botello, un dels dos únics adobadors de xarxes d’arrossegament que encara estan en actiu a la Confraria de Pescadors del port. Es tracta d’un ofici totalment manual que en el cas de la pesca d’encerclament sobreviu gràcies a l’ajuda de cosidors jubilats. La seva és una tasca imprescindible per a la pesca, malgrat que passa desapercebuda i està condemnada a extingir-se per manca de relleu generacional.
Si nosaltres no arregléssim les xarxes, els pescadors no podrien sortir a pescar
Un ofici desconegut pels barcelonins
Botello és l’amo i senyor de l’extensa plaça on es despleguen les xarxes d’arrossegament. “Quan vaig començar, ara fa gairebé 40 anys, érem unes 15 persones. Ara només quedem un company i jo“, reconeix al programa ‘Via 15’. Maneja amb destresa l’agulla i la navalla, les úniques eines que fa servir cada dia, i afirma sense dubtes que “si nosaltres no arregléssim les xarxes, els pescadors no podrien sortir a pescar”. Amb tot, diu amb tristesa que la majoria de la població desconeix la seva feina. “Ningú a Barcelona sap que existeix aquest ofici. Quan dic de què treballo no saben de què parlo”.
“Un bon xarxaire ha de tenir paciència”, explica Botello, qualitat que va aprendre gràcies a la mestria del seu avi i el seu oncle, que el van empènyer a continuar amb aquest ofici, que sempre ha passat de generació en generació. Reconeix que “no és gaire destre, el que passa és que amb el temps vas aprenent”, i això és precisament el que li manca a aquest ofici, joves que el vulguin aprendre. “És un ofici que es perdrà”, reconeix Botello. Mentrestant, mariners i patrons d’embarcacions petites també han de saber arreglar les seves xarxes, ja que forma part de la supervivència d’un sector en què s’ha d’estar preparat per fer de tot.
Ningú a Barcelona sap que existeix l’ofici de xarxaire. Quan dic de què treballo no saben de què parlo
85 anys i encara entre xarxes
Toribio Rodríguez és tota una institució entre els xarxaires del port. Té 85 anys i ha dedicat gairebé tota la vida a l’ofici, que va aprendre de ben petit al Marroc, encoratjat pel seu pare. Fa molt temps que es va jubilar, però la seva rutina diària es troba al port, entre fils de niló i companys que li demanen ajuda. Enlloc no es troba tan feliç com en la immensa nau que allotja les llargues xarxes de pesca d’encerclament, on se sent útil i les seves experimentades mans esdevenen imprescindibles per la manca de professionals en actiu.
Escepticisme amb la nova llotja
Francisco Botello es mostra escèptic en relació amb la nova llotja de pescadors, afirma que “no sap ben bé què s’hi voldrà mostrar”. Són temps difícils per als pescadors, d’una banda perquè la normativa europea els ofega i de l’altra perquè la manca de relleu generacional amenaça de mort les embarcacions petites. Botello creu que aquesta situació provocarà que d’aquí a 10 anys ja no mengem gamba de Barcelona perquè “no hi haurà barques que surtin a pescar-la”.
