Un equip de la Família Barris ha passat una nit de pesca en una embarcació per conèixer com és la feina dels darrers pescadors que queden a la Confraria de Pescadors de Barcelona, al barri de la Barceloneta.
Una nit a bord del Cabrera I
El Cabrera I és una embarcació d’encerclament que va començar a treballar l’any 1989. Actualment en Sergio Cabrera és el patró d’aquesta embarcació i la cinquena generació d’una família de pescadors que, segons ell, “possiblement serà l’última”.
És una embarcació amb 12 tripulants entre pescadors, un mecànic i el patró. Els ànims entre la tripulació són força baixos, ja que cada dia els és més difícil sortir a treballar i poder tirar endavant el negoci. Actualment només queden 14 naus d’encerclament (respecte de les 20 de l’any 2016), nou d’arrossegament (11 n’hi havia el 2016) i dues d’arts menors.
Aquesta professió no té futur. Ens estan posant molts impediments i cada vegada hi ha menys personal per contractar. El tema més important seran les retallades que ens volen imposar des de la UE, que pretenen que passem de pescar de 5.000 quilos diaris de sardina, per exemple, a poder-ne pescar 1.500 a la setmana. Això serà un cop molt dur si tira endavant. Serien 30 caixes de sardines al dia i, amb aquesta pesca, no paguem ni el gasoil.
Sense pescadors joves
El cosí d’en Sergio, en Lluís és el més jove de la tripulació i tampoc no veu futur. Tot i estar ben preparat, ser mecànic i estimar la seva professió, no hi veu canvi generacional. Des que va arribar al Cabrera I, sempre ha estat el més jove de la tripulació. El Pla de gestió del Mediterrani per a la pesca d’arrossegament redueix de 232 a 180 els dies que poden sortir a pescar cada any.
Vaig començar amb 24 anys, era el més petit, i ara en tinc 35 i segueixo sent el més petit. No hi ha relleu generacional. El peix, veiem que hi ha el mateix, no s’ha reduït la captura, però el tema de la burocràcia i els nous plans de gestió de la UE ens volen obligar a reduir la captura diària fins a un 95 %. Amb això sí que no hi ha futur.És impossible sortir endavant amb aquesta restriccions.
A tots aquests problemes s’hi ha de sumar el canvi climàtic, que també els perjudica, ja que, segons en Sergio, actualment els bancs de peixos segueixen corrents diferents i, de vegades, és molt difícil trobar els bancs de sardines o de seitons. Els podria ajudar pescar tonyines, però ho tenen totalment prohibit. Encara que una tonyina s’enredi entre els més de 300 metres de xarxa que tiren, l’han de tornar a llençar al mar. Si no, els poden imposar una sanció econòmica molt elevada.
