Jordi Turull ha estat el primer a comparèixer després d’arribar als calabossos de l’Audiència Nacional amb una furgoneta de la Guàrdia Civil des de la presó d’Estremera. L’exconseller ha seguit la línia dura de declaracions de la resta d’empresonats d’aquests últims dies. “No sé si al novembre era un pres polític”, però ara no tinc cap dubte”, li ha dit Turull a Llarena. També ha criticat al jutge que els poders de l’estat es creuin i, mentre el govern diu quan els processen i per quins delictes els condemnaran, el Suprem marca qui ha de ser el president de la Generalitat. Turull ha acusat al magistrat de fer política, i també li ha demanat si té algun informe forense que li permeti referir-se, com fa a les interlocutòries, a la seva “esfera psicològica interna”, per reiterar poder que no ha abandonat les tesis independentistes.
Després de la compareixença de Turull ha estat el torn de l’exconsellera Dolors Bassa i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que han arribat al Tribunal Suprem des del centre penitenciari d’Alcalá-Meco on van ingressar el 23 de març. Tant Bassa com Forcadell, però, no han estat tant contundents amb el jutge Llarena. En el cas de Forcadell, la seva declaració ha durat mitja hora. L’expresidenta de la cambra catalana ha defensat que va respectar en tot moment el reglament del Parlament i li ha retret al magistrat que l’hagi empresonat injustament perquè ha acatat totes les mesures del Suprem i ha renunciat a l’acta de diputada. També l’exconsellera Dolors Bassa li ha dit a Llarena que no considera “just” el procediment judicial i li recorda la seva renúncia a l’acta de diputada. Bassa retreu al magistrat que mantingui que pot reiterar en els fets tot i que ja no forma part del Parlament. La declaració de Bassa ha estat molt breu, d’uns quinze minuts.
Turull, Bassa i Forcadell han seguit l’estratègia de la resta d’empresonats que han comparegut aquesta setmana al Suprem. Els primers van ser Junqueras, Sànchez i Cuixart, que dilluns van apujar el to i van retreure el jutge Llarena falta d’imparcialitat i d’objectivitat. Dimarts van fer el mateix Forn, Rull i Romeva, sobretot el conseller destituït de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que va dir que a l’Estat no hi ha divisió de poders.
Llarena reclama informació a Montoro
A més, aquest dimecres el jutge Pablo Llarena ha reclamat al ministre d’Hisenda explicacions per haver dit que no es van gastar diners públics en l’organització de l’1-O. Demana a Cristóbal Montoro que ho demostri, tenint en compte que això contradiu les proves que el magistrat té damunt la taula i amb què, sustenta l’acusació del delicte de malversació. Justament, alguns del polítics empresonats que han comparegut al Suprem des de dilluns i fins aquest dimecres s’han referit a les paraules de Montoro per defensar-se de l’acusació de malversació. Des del Ministeri d’Hisenda ja s’ha confirmat que es respondrà al requeriment en els propers dies. Segons Llarena, el Govern va destinar 1,6 M € de diner públic a l’organització del referèndum.
La resta de processats, al maig
Turull, Bassa i Focardell han tancat la ronda de declaracions indagatòries. Al maig, Llarena ha citat nou processats més que estan en llibertat condicional. Per dilluns 7 de maig, ha cridat Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, tots de la Mesa del Parlament que presidia Forcadell, i dimarts 8 de maig, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila i Mireia Boya, de la CUP.
