Aquesta és resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que data del 6 de març. Confirma la resolució del 3 de gener passat que demanava un bilingüisme proporcionat a l'escola. Amb una novetat, ara matisa que aquest sistema ha d'adaptar-se a tota la classe de la qual forma part l'alumne que ho sol·liciti. És la resposta al cas d'una família de Barcelona amb un nen de quatre anys que va reclamar per la via judicial que el seu fill fos escolaritzat en castellà. La resolució insta els mestres del centre a utilitzar el català i el castellà de manera proporcionada com a llengües vehiculars per a tota l'aula, malgrat que sigui només un alumne qui ho sol·liciti. Els magistrats consideren que si no es fes així, s'haurien de separar els alumnes i això seria discriminatori. L'oposició a la interlocutòria per part de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha estat contundent i ja ha anunciat que han presentat un recurs contra la resolució. IRENE RIGAU, consellera d'Ensenyament "Hem de dir que no contemplem la possibilitat d'executar aquesta resolució en els propis termes en què està presentada. La llengua del grup no pot canviar perquè un nen ho demani. Un pare ho pot demanar per al seu fill, però té tota la lògica entendre que el pare ha escollit un centre del qual sap quin és el projecte educatiu i lingüístic, i per tant no ha de poder incidir la voluntat d'un pare sobre el programa i el projecte que havien sol·licitat les famílies." " Aquest curs acadèmic a tot Catalunya hi ha només 17 famílies amb nens d'entre tres i sis anys que han sol·licitat que els seus fills rebin atenció individualitzada en castellà, una mesura que recull la LEC per als petits que s'introdueixen a l'escola i no coneixen el català. D'aquestes 17 famílies, n'hi ha 11 que han demanat el bilingüisme a l'aula per la via judicial. La resolució d'avui els dóna la raó, però la conselleria d'Ensenyament confia que el Tribunal Suprem els sigui favorable i blindi el model actual d'immersió lingüística de Catalunya.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha determinat que el govern català haurà d’oferir un model d’ensenyament bilingüe, en català i castellà, de manera proporcionada, a les classes dels fills de les 10 famílies que van reclamar l’escolarització en castellà. Així descarta l’opció que aquests estudiants rebin una atenció personalitzada. Les mesures cautelars afecten cinc col·legis de la província de Barcelona, tres de Tarragona i dos més de la demarcació de Girona.
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ja ha avançat que no preveu “la possiblitat d’executar la resolució” i que hi recorrerà en contar davant del Tribunal Suprem. Rigau ha recordat que “la llengua del grup no es canvia segons demanin els alumnes o les seves famílies, forma part del projecte lingüístic del centre”.
Els grups parlamentaris també s’han posicionat respecte a la interlocutòria del TSJC. Des d’ERC han donat suport a la reacció de la consellera i han declarat amb contundència que els tribunals no poden decidir l’escolarització dels alumnes. Els socialistes també han sortit en defensa del model educatiu català, que, diuen, fomenta la convivència i la igualtat d’oportunitats a l’escola. Dolors Camats, portaveu d’ICV, ha vist darrere de la interlocutòria “una intenció de dividir el país al voltant de la llengua”. Ha lamentat que es vulgui crear un enfrontament lingüístic que no existeix per treure’n rendibilitat política. La CUP ha fet una crida a la desobediència davant de la resolució del tribunal. Quim Arrufat ha avançat que el partit donarà suport a les mobilitzacions que s’organitzin en contra de la decisió del TSJC.
Per la seva banda, el PP ha defensat el model bilingüe i ha demanat a Irene Rigau que acati les mesures cautelars dicatades per la justícia. Jordi Cañas, des de Ciutadans, ha estat més dur i ha criticat que a Catalunya “si un alumne vol ser educat en castellà ha de recórrer als tribunals”.
Convivencia Cívica Catalana, l’entitat que ha donat suport a les famílies que demanaven escolaritzar els fills en castellà, ha aplaudit les mesures cautelars i les ha considerat una “victòria del bilingüisme i el sentit comú”. Han demanat a la conselleria d’Ensenyament que s’apliqui un model que equilibri les dues llengües oficials.
Ben diferent ha estat la reacció de Somescola, que ha mostrat la seva indignació per la interlocutòria. L’entitat ho veu com “el pas previ als criteris d’espanyolització que fonamenten el projecte de la LOMCE”. Per tot això, han cridat a la desobediència tant la conselleria com la comunitat educativa.
La decisió del tribunal ha encès les xarxes socials. La paraula clau #siunsolalumnehodemana ha focalitzat les crítiques a la resolució i les paraules en defensa del model d’immersió lingüística.
[blackbirdpie url=”https://twitter.com/isabeleta_gr/status/322025570110148608″]
[blackbirdpie url=”https://twitter.com/paolitadejuan/status/322041144479453184″]
[blackbirdpie url=”https://twitter.com/xmonge/status/321991586814775296″]
[blackbirdpie url=”https://twitter.com/MikiSG93/status/322041019426291712″]
