(ACN) El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha tombat aquest dijous el límit actual per reclamar les despeses de les hipoteques signades abans del 2019 i, per tant, obre la porta a donar més marge als consumidors per reclamar a les entitats bancàries. La sentència assegura que per a la normativa europea la reclamació d’una clàusula abusiva no prescriu en 10 anys des del pagament de l’última factura. A banda, també diu que els afectats han de conèixer els seus drets abans que el límit expiri i tenir temps suficient per reclamar.
El TJUE remarca també que el consumidor es troba en una situació d’inferioritat respecte als bancs i que, per tant, no se li pot exigir igual el coneixement de la jurisprudència sobre les clàusules abusives. És a dir, que un consumidor ha de tenir més marge que els bancs per reclamar.
La sentència arriba en un moment en què hi ha molts dubtes sobre quan, realment, expirava el límit per reclamar, amb diferències entre el sector bancari —que ja el considera acabat— i les associacions de consumidors —que asseguraven que s’havia d’allargar almenys fins a l’abril per l’aturada de la pandèmia. A més, també hi havia discrepàncies sobre si el cas és regia pel dret civil català, o no.
Els antecedents del cas
L’Audiència Provincial de Barcelona està examinant casos que impliquen Bankia, posteriorment integrada a CaixaBank, el BBVA, el Santander i el Sabadell. Els consumidors van pagar les despeses de notaria, registre i gestió derivats del contracte hipotecari i, posteriorment, van demanar-ne la nul·litat. Els bancs, però, van al·legar que la reclamació havia prescrit perquè havia expirat el termini de 10 anys que estableix el codi civil català. En tres dels casos, el jutge de primera instància va donar la raó als consumidors i, en el quart, als bancs. En tots, però, es van presentar recursos.
L’Audiència, per això, va demanar al TJUE que interpretés la Directiva europea sobre clàusules abusives en relació amb el termini de prescripció de les reclamacions. En la sentència, el TJUE diu que instaurar un termini de reclamació no és contrari a la normativa, “sempre que la seva aplicació no impossibiliti o dificulti excessivament a la pràctica” els drets dels consumidors.
La sentència obre la porta que els jutges hagin d’examinar “cas per cas” el coneixement del consumidor sobre si la clàusula era o no abusiva per determinar des de quan comença a córrer el temps límit.
