Participants que seguien amb el bastó el ritme dels Trabalers del Poble-sec. En aquesta tercera edició, els organitzadors han volgut donar un toc festiu a l'acte sense perdre de vista les reivindicacions de la bastonada. MANEL MARTÍ, Associació Discapacitat Visual Catalunya B1 B2 B3 "L'administració sembla que ens tingui oblidats, no ens vol oferir l'atenció necessària. No dóna suport a aquestes entitats i compteu que a Catalunya hi ha ben bé 200.000 persones amb discapacitat visual. Només hi ha unes 10.000 amb ceguesa total reconegudes i l'única entitat que atén tothom és la nostra, l'Associació Discapacitat Visual Catalunya B1 B2 B3." La bastonada també vol sensibilitzar la població sobre el fet que el 80% dels casos de discapacitat visual es pot evitar, com per exemple les cataractes, però les persones amb pocs recursos d'arreu del món no tenen accés al tractament oftalmològic que necessiten. El mal temps ha fet que moltes persones amb discapacitat visual que volien participar es quedessin a casa, però el ritme dels tambors ha fet crèixer de seguida el volum de la marxa. ROGER TRES, director musical dels Tabalers del Poble-sec "La gent quan comença a escoltar els tambors ja s'apropa cap al lloc." El proper dissabte 10 de novembre l'entitat que ha organitzat la bastonada també farà un sopar benèfic de gala per recaptar fons per a la investigació de la ceguesa evitable.

Per primera vegada els Tabalers del Poble-sec s’han sumat a la marxa per donar-hi un caire festiu. L’associació que promou la bastonada, l’entitat Discapacitat Visual Catalunya B1 B2 B3, vol implicar entitats relacionades amb la cultura popular catalana perquè l’acte tingui la màxima difusió. L’any vinent possiblement participarà també alguna colla castellera. Aquesta marxa té dos objectius. D’una banda reivindicar fons públics per a la investigació i la qualitat de vida de les persones que tenen alguna discapacitat visual, i de l’altra conscienciar la població sobre el fet que al món hi ha milers de persones que tenen problemes de salut visual que es podrien solucionar, com les cataractes, però que no tenen els recursos per poder assumir el tractament oftalmològic que necessiten.