El Servei Meteorològic de Catalunya ha publicat la desena edició del Butlletí anual d’indicadors climàtics (BAIC-2017), que avalua l’evolució del clima recent a Catalunya. El butlletí es basa en l’anàlisi de 23 sèries climàtiques de temperatura i 70 de precipitació en el període comprés entre el 1950 i el 2017.
Augment de la temperatura i lleugera disminució de la precipitació
L’informe del Meteocat conclou que per a tot el període estudiat (1950-2017) es pot afirmar que la temperatura mitjana anual de Catalunya ha augmentat clarament a un ritme de +0,25 ºC per decenni, un valor estadísticament significatiu. Ha augmentat més la temperatura màxima (+0,31 ºC per decenni) que no pas la mínima (+0,18 ºC per decenni).
L’augment de la temperatura ha estat més notori a l’estiu (+0,36 ºC per decenni) que no a l’hivern o la tardor (+0,20 ºC per decenni).
Pel que fa a la precipitació, l’informe destaca que el comportament no és tan clar. La seva tendència mitjana anual mostra una lleugera reducció de -2,1% per decenni, un valor, però, que no és significatiu estadísticament. El document destaca també que l’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una disminució del -5,5% per decenni en el conjunt de Catalunya.
El 2017, el segon més càlid des del 1950
El 2017 va finalitzar amb una anomalia tèrmica positiva de +0,9 ºC respecte al període de referència 1981-2010. Va ser el cinquè any més càlid des del 1950, darrere del 2015, 2006, 2014 i 2011.
L’estiu del 2017 va ser el segon més càlid, amb una anomalia de +0,7 ºC respecte de la mitjana, tan sols superat per l’any 2003.
Pel que fa a la pluja, el 2017 va acumular un 26 % menys de precipitació, un fet que va significar que fos l’any més sec a Catalunya des del 1950.
Índexs climàtics
El Butlletí anual d’indicadors climàtics també incorpora el resultat del càlcul d’un seguit d’índexs climàtics a les 23 sèries de temperatura i precipitació. Totes les sèries indiquen una tendència clara i significativa dels índexs que reflecteixen millor l’augment de la temperatura, però no aporten resultats concloents pel que fa a la precipitació.
Els índexs “dies d’estiu”, “nits càlides”, “dies càlids” i “indicador de durada de ratxa càlida” presenten una tendència d’augment en totes les sèries estudiades, mentre que l’índex “dies freds” mostra una tendència a la disminució arreu.
L’informe ressalta també l’augment significatiu a tot el territori dels índexs “dies de calor”, “nits tropicals”, “màxima de la temperatura màxima” i “amplitud tèrmica anual” així com una disminució general de l’índex “nits fredes”.
Ídexs de l’Observatori Fabra
En aquest observatori històric de la ciutat de Barcelona, així com també a l‘Observatori de l’Ebre disminueixen els índexs “dies de glaçada”, “nits fredes”, “dies freds”, entre d’altres, i augmenten índexs com “dies d’estiu”, “nits tropicals”, “màxima de la temperatura màxima”, “nits càlides” o “dies càlids”, entre d’altres.
Pel que fa als índexs relacionats amb la precipitació, no hi ha cap tendència comuna estadísticament significativa per als dos observatoris històrics.
Finalment, cal apuntar que també es detecta un augment significatiu de les hores de sol efectives.
