Pedro Antonio Ramadán, de 49 anys, va ingressar a l’UCI de l’Hospital Clínic provinent d’un centre hospitalari del Vallès Oriental. Havia empitjorat de la covid-19 i necessitava una vigilància intensiva que allà no li podien donar. De tot això, però, no se’n recorda. Li han explicat els metges que se n’ocupen. El dimecres d’aquesta setmana, 33 dies després, ha estat, per fi, traslladat a planta. “He plorat molt. Vaig passar de ser una persona activa a una altra totalment dependent. No podia agafar ni un simple tap d’una ampolla d’aigua sense ajuda”.
A poc a poc ha anat agafant to muscular però encara està molt dèbil. El personal sanitari de l’UCI li ha fet fer exercicis diaris per anar recuperant la forma, després de més d’un mes prostrat al llit. “Quan ells no hi són intento fer exercicis pel meu compte, aixecant les cames. Així, a més, em distrec”, explica. De la part més difícil de la seva estada, quan estava sedat, no en pot dir res. Només sap que “de mica en mica” es va anar despertant. Una de les coses més difícils d’estar a l’UCI, relata, és ser lluny de la seva família. “De seguida vaig demanar el mòbil per poder parlar-hi, però no tenia forces ni per aguantar-lo. Psicològicament quedes una mica tocat”.
He plorat molt. Vaig passar de ser una persona activa a una altra totalment dependent.
Ara que s’acabarà de recuperar a planta ja podrà rebre una visita d’una hora al dia. És el que més l’il·lusiona. Només té paraules d’agraïment pels metges i infermers que l’han atès tot aquest temps. “No m’ha faltat de res, s’han portat genial amb mi”. Quan arribi a casa té clar que s’hi quedarà una temporada perquè encara li té respecte a la malaltia: “Vull ser molt prudent amb tot el que he passat”.
