La nit de Sant Joan començarà més tard que la nit del solstici. El sol a Barcelona es pondrà, aquest divendres, 21 de juny, a les 21.28h. El proper dia 23, ho farà a les 21.29h, un minut més tard. Així doncs, com s’explica que, si es fa fosc un minut després que al solstici, diumenge no sigui el dia més llarg de l’any? La resposta la tenim als matins.
Si bé les tardes encara s’allargaran uns quants dies més (amb prou feina per guanyar un minut més al rellotge), els matins ja fa dies que fan tot el contrari: s’escurcen. De moment, fins avui, la fracció de llum solar que s’ha perdut durant els matins dels darrers sis dies ha estat contrarestada per l’allargament del dia durant les tardes. Dit d’una altra manera, en la darrera setmana hem perdut un minut de sol al matí, però n’hem recuperat tres a la tarda, dos minuts de superàvit solar setmanal.
Però això té un punt d’inflexió, i és aquest divendres. Les 15 hores i 10 minuts de sol que tindrem són una barbaritat al costat de les poc més de nou hores i 11 minuts que tindrem en el pròxim solstici d’hivern: sis hores de diferència en només mig any, que equivalen a perdre dos minuts diaris, un al matí i un altre a la tarda.
Però no funciona així. La pèrdua o guany de llum solar s’accentua conforme ens acostem als dos equinoccis, el setembre i el març. D’aquesta manera, a prop dels solsticis (juny i desembre) com a molt es guanyen o perden alguns segons diaris. Als equinoccis (setembre i març) aquesta diferència pot arribar als tres minuts diaris.
En tot cas, no anirà d’uns segons i, tot i que no sigui la nit més curta de l’any per ben poc, tenim la revetlla de Sant Joan a tocar, que enguany coincideix amb la possibilitat de veure una superlluna. Això sí, sempre que el temps ho permeti, ja que els núvols podrien impedir veure aquest fenomen astronòmic.
