Quatre mesos després del sorteig i visita dels pisos per part dels afectats de la fase 2 del projecte de la Colònia Castells, el 28 de juliol, les 12 unitats familiars en espera de reallotjament encara no han rebut les claus. La Cristina Blanco és propietària del bar restaurant Les Gabarres, ubicat al número 250 del carrer d’Entença, on també viu. Va ser expropiada al març i ha deixat el cas en mans d’advocats. Demana que la compensin per l’establiment, perquè ha hagut de tancar i deixar la feina. “M’han fet fora de casa i de la meva feina amb 61 anys, el negoci no me’l volen pagar i aquesta incertesa és vergonyosa”, explica.
La Dolors Morera és una altra afectada per aquesta expropiació. Qualifica la situació de “mòbing immobiliari” i denuncia que estan “esperant, esperant, esperant”; que encara no saben quant hauran de pagar de lloguer o compra dels pisos nous, i que quan hi entrin a viure hauran de refer algunes coses, perquè “hi ha banyeres” i la major part dels afectats són persones d’avançada edat que necessiten plat de dutxa.
Canvis d’armari entre caixes
Carmen Valle, una tercera afectada, espera fa més de 20 anys el seu pis nou. En fa més d’un que fa els canvis d’armari en les caixes que s’amunteguen al rebedor. Va haver de desfer-les al juliol per agafar la roba d’estiu i ara les ha hagut de tornar a desfer, per recuperar la d’hivern. “Ens van ensenyar els pisos, els van sortejar ens van dir que de seguida ens donarien les claus i resulta que no fan res ni diuen res“. Afegeix que, en fases anteriors del projecte de la colònia, el procés ha durat un màxim d’un mes i mig.
Sense data concreta per tenir les claus
Fonts de l’Ajuntament asseguren a betevé que ara s’està tramitant la qualificació i adjudicació d’aquests habitatges i que la previsió és que aquestes famílies puguin anar-hi a viure els mesos següents. Els afectats que no tenen dret a reallotjament aniran cobrant les indemnitzacions d’aquí a final d’any i es pactarà amb ells el termini de desallotjament. Acabada aquesta fase en quedaran dues més per executar, que s’aniran abordant a partir del mandat vinent, en funció de la disponibilitat pressupostària i dels pisos per als reallotjaments.
Els afectats per la tercera fase, cansats d’esperar
Els afectats que viuen en els números 239 i 241 del carrer d’Entença encara hauran d’esperar més. La seva serà la tercera fase i n’hi ha que ja no poden més. Ramon Bosch explica que “no se sap ni tan sols on es faran els pisos on ens han de reallotjar” i afegeix que té gairebé 80 anys i que vol “morir en pau”.
En la mateixa línia s’expressa la Margarida Marçal, que va ser de les primeres a entrar a viure a la finca. El seu marit acaba de fer els 90 i ella en té 86. Assegura que no té ajuda a Barcelona i que, quan els expropiïn, aniran a viure a una residència, perquè no poden muntar un pis amb aquestes edats. Joan Rodríguez és un dels afectats que vol marxar, perquè, apunta, “no té sentit fer cap inversió en els pisos d’aquests blocs”, mentre s’espera l’expropiació i reallotjaments.
