Els veïns afectats per la fase 2 d’expropiació i reallotjament de la Colònia Castells, amb finques ubicades entre els números 250 i 282 del carrer d’Entença i al carrer de Montnegre, denuncien que fa un any que esperen amb caixes i les maletes fetes el trasllat als pisos que l’Ajuntament els ha reservat en un bloc al carrer de Morales. La fase 2, que afecta 31 famílies segons el consistori, es va iniciar el març del 2021 amb l’assignació de 22,5 milions d’euros a tot aquest procés, però els veïns expliquen a betevé que encara no han pogut fer la mudança i que aquest retard els afecta emocionalment i econòmica.
Esperar una mudança envoltada de caixes amb 86 anys
Carme Valls va néixer fa 86 anys en una planta baixa al carrer de Morales, a tocar de la petita plaça del Carme. Hi ha viscut tota la vida, amb els seus pares primer i, quan ells van morir, amb la seva pròpia família. Quan va saber que havia de marxar, va començar a fer paquets i a omplir caixes, que ara agafen pols al petit rebedor de casa seva. Hi guarda tota la roba d’estiu, perquè el pis mostra l’hi van ensenyar a l’hivern, al febrer, i s’esperava una mudança ràpida. Ara, amb la calor d’aquests dies, no sap si l’ha de treure o no, perquè el sorteig es retarda sense que ningú li doni cap explicació. “Aquesta situació em fa estar molt nerviosa, ni estic aquí ni estic allà, no puc fer cap reforma de casa ni arreglar res”. El pis mostra que va visitar li agrada, perquè té llum natural. “Si m’haguessin dit: ‘Vine a viure aquí’, doncs la mar de bé, però com que no diuen res, doncs aquí estem”.
El trasbals emocional i econòmic de l’espera
Dolors Morera també espera el reallotjament. Es dona la circumstància que la fase 2 afecta també els seus pares —de 85 i 90 anys— i el seu germà com a tres nuclis familiars diferents. Esperen el trasllat als pisos per poder seguir vivint a prop. De fet, ha descartat acceptar la indemnització i canviar de zona per accelerar el procés perquè la seva mare ni en vol sentir a parlar. “Es vol quedar al barri, és casa seva”, explica.
Per la Dolors, és absurd que els pisos on s’han de reallotjar “estiguin fets des de fa sis o set anys i segueixin tancats”. Diu que no pot ser que “una institució com l’Ajuntament de Barcelona no tingui recursos suficients per encabir quatre gats, que en definitiva són quatre gats”. Explica que els van dir que havien d’entrar als pisos al gener i que “ha arribat el juliol i encara no se’n sap res”. Tot plegat, diu, els genera neguit i també un trasbals econòmic, perquè “si agafes un traster això són diners i potser no cal”.
Un sorteig que es fa esperar
Segons explica Adela Agelet, secretària de l’Associació de Veïns de les Corts, el problema és el sorteig dels pisos, que es retarda. Això li resulta estrany perquè, afegeix, ja hi ha molta gent que ha estat reallotjada en fases anteriors amb altres sortejos que no s’han allargat tant.
L’Institut Municipal d’Urbanisme assegura que “s’està tirant endavant el procés per treballar les solucions d’habitatge i compensacions d’acord amb els drets que corresponen als afectats”. Pel que fa a la darrera família que encara viu al passatge de Piera, ha rebut un habitatge de substitució com a vulnerable social i aviat marxarà de la colònia.
