Les obres del col·lector d’aigues que s’estan fent a la Diagonal han posat al descobert unes restes arqueològiques que ens parlen del passat agrícola de la ciutat. Es tracta de 12 dipòsits que servien per emmagatzemar líquids, i estretament lligades a les diferents masies que es trobaven no gaire lluny d’aquí, com ara la de Ca l’Arquer.
La Barcelona agrícola del s. XIX
La descoberta d’aquest complex industrial de caràcter agrícola data de l’any 1830. Segons els arqueòlegs, aquests dipòsits permetien conservar possiblement vi o aigua, que s’obtenia per l’activitat al camp. També es pensa que podria tractar-se dels dipòsits d’un adroguer.
Sigui com sigui, aquestes cisternes de dos metres d’altura necessitaven impermeabilitzar-se i, per fer-ho, es van utilitzar rajoles. Aquestes es van obtenir d’una producció de rebuig i són força diferents les unes de les altres. Entre aquestes peces en destaquen tres que mostren escenes del Via Crucis o, fins i tot, unes en les quals es pot llegir la inscripció “R.I.P propiedad de Joaquin Casanellas“. És una làpida que també es va reaprofitar per a l’interior d’un dels dipòsits, i tot seguit es pot llegir: “Murió a la edad de 33 años“.
A partir de l’any 1885, amb l’avenç del Pla Cerdà i la urbanització de l’Eixample, aquests magatzems van acabar soterrats amb l’extensió de la Diagonal.
Tasques de documentació
Sobte veure les restes d’un complex agrícola a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el carrer de Bailèn, però la troballa no és suficientment important com per aturar o desviar les obres del col·lector. Tal com marca el protocol, ara es passarà a documentar les restes i es digitalitzarà tot l’entorn, el que permetrà crear un model en tres dimensions de les restes dels dipòsits. En una setmana, quan les rajoles s’hagin traslladat als magatzems de l’Arxiu Arqueològic de Barcelona, les obres del col·lector seguiran el seu curs.
