Tot i que és impossibe dissociar el nom de Cerdà del de l'Eixample, quan l'enginyer i polític va presentar el seu projecte urbanístic el 1859, no buscava una obra d'autor. Buscava un model ideal, una pauta on posar els ciments d'una metropoli més circulable i higiènica, en contraposició a la Barcelona de llavors que lluitava per créixer fora de les muralles. Una ciutat per a les persones que s'expandia més enllà de l'actual districte. Cerdà va idear un pla modern que contiua sent vigent 150 anys després. Va pensar l'habitatge mínim, com a unitat dins la ciutat, els carrers de no menys de 20 metres i, òbviament, la quadrícula i els xamfrans per afavorir la mobilitat. L'exposició vol trencar amb tots els tòpics que envolten la figura de l'enginyer, entre els quals hi ha la seva relació amb Barcelona. Més de 1.700 metres quadrats d'exposició demostren que Cerdà va marcar el passat de la ciutat, però que també en continua determinant el seu futur.
