La troballa del refugi de Can Peguera no va ser una sorpresa perquè els veïns més grans recordaven l’accés que hi havia des del pati de l’antiga escola. Ara bé, sí que ha estat una novetat descobrir que el refugi es va construir aprofitant la mina d’aigua d’una font rural, no gaire documentada. Aquest fet el converteix en un cas singular. El Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona ha facilitat a betevé fotografies inèdites de l’interior del refugi, on s’observa el mal estat de la galeria.
Arqueòlegs i tècnics municipals han acabat d’inspeccionar, analitzar i escanejar en 3D la galeria del refugi de Can Peguera que les obres de l’anomenat Balcó d’Equipaments van destapar l’estiu passat. Durant 50 anys va romandre amagat rere un mur de formigó. Els tècnics han confirmat que no es podrà visitar la galeria perquè s’hi han detectat “problemes seriosos d’estabilitat estructural i moltes filtracions d’aigua”.
Galeries en mal estat i totxanes caigudes
A les imatges s’observa molta humitat i com ha calgut apuntalar zones per evitar esfondraments. Durant la construcció del refugi el 1938, el veïnat va revestir les parets amb maons, però al sostre es poden veure les roques i el subsol del Parc del Turó de la Peira. Es tracta d’un mal estat similar al de les altres galeries i accessos que el mateix refugi té al llarg del carrer de Cornudella i que, fins ara, no han permès més que alguna visita puntual.
Tots els accessos segueixen el mateix esquema. En primer lloc, hi havia una entrada amb una corba per evitar que hi entrés metralla i esquivar els efectes de l’onada expansiva de les bombes. A continuació, s’allargava un passadís d’uns 12 metres i un final que en tots els casos s’ha acabat esfondrant. Els plànols dibuixen una galeria de 200 metres que uniria les quatre entrades. Però tot apunta que no els va donar temps a acabar abans de la caiguda de Barcelona el 1939.
Els altres accessos estan tapiats o tancats amb una porta metàl·lica. L’accés des de l’antiga escola correrà la mateixa sort. De les tres obertures trobades, dues es taparan i a la que es considera l’entrada principal, la de l’esquerra de tot, s’instal·larà una porta metàl·lica. Així romandrà, com els altres accessos, en espera d’una rehabilitació que no sembla que sigui a curt termini.
Quedarà tancat amb una porta
El veïnat, que ja havia avisat de l’existència de la galeria abans d’iniciar-se les obres, no s’oposa a l’espera. Ara per ara la seva prioritat és que es rehabilitin les casetes blanques dins el pla de futur de Can Peguera. Però no renuncien a recuperar almenys un dels refugis, com a part important de la memòria històrica d’un barri amb un passat anarcosindicalista molt marcat. “Volem que es recuperi el refugi quan es pugui; si surt una partida de la Generalitat per a la memòria històrica, benvinguda serà, ho estem desitjant”, afirma Pep Ortiz, de l’Associació de Veïns de Can Peguera.
