A la cantonada entre el carrer i el passatge del Doctor Pi i Molist trobem una de les cases més singulars de Nou Barris, amb un gran rellotge de sol esgrafiat amb diferents capes de diversos pigments.
“Aquesta casa amb el seu rellotge de sol és una casa única, no només de Nou Barris, que és l’única casa que té rellotge de sol esgrafiat, sinó perquè a Barcelona es poden comptar amb els dits, per tant, és una casa única en l’àmbit de Barcelona, també”, explica Jordi Sánchez, de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris. Malgrat aquesta singularitat, l’edifici no només no està catalogat i protegit, sinó que forma part d’una illa de cases afectades per un pla urbanístic del 1979.
Una casa gairebé centenària
Es calcula que la casa va ser construïda durant els anys 20. “No s’ha trobat l’expedient de construcció, però la casa del costat és del 1925 i la de l’altra banda, del 1927, i totes són de la mateixa època”, afirma Sánchez. Totes edificades en el que aleshores era el camí cap a l’Institut Mental de la Santa Creu. La façana es va guarnir amb un rellotge de sol ben especial, on es pot llegir el lema “El cel es ma regla”, és a dir, “El cel em guia”, acompanyat d’indicacions de les marques horàries. Tot embolicat amb guarniments esgrafiats.
Amb l’aparició d’edificis i arbres al seu voltant, el rellotge ja no rep tantes hores de sol com en els orígens. Tanmateix, continua passant les revisions dels professional de la Gnomònica, coneguts com a quadranters, per comprovar la seva exactitud. “Justament aquest febrer fa 10 anys de la darrera revisió, que la va fer una quadrantera, l’Anna Martí”, apunta Jordi Sánchez.
Un pla urbanístic, adormit
Més enllà de l’ombra que li fan edificis o de l’exactitud de l’hora marcada, la gran amenaça per a aquest rellotge de sol és un pla urbanístic aprovat el 1979. El projecte no s’ha arribat mai a desenvolupar, només determina que tota l’illa de cases centenàries de la qual forma part la casa del rellotge de sol aniria a terra per deixar pas a un bloc d’habitatges.
“Això no vol dir que no es pugui activar en qualsevol moment. L’Ajuntament no va desenvolupar el pla, però tampoc no va permetre la seva protecció. I tenint en compte la particularitat d’aquesta façana, crec que seria un bon moment per demanar-ne la seva protecció“, afirma Sánchez.
El darrer tram del camí de Sant Iscle
Sánchez introdueix, a més, un altre argument contra el pla urbanístic adormit. A la part posterior de l’illa, al carrer de Sant Iscle, es distingeix una doble alineació del carrer. Aquella que segueixen les cases d’aquesta illa en concret, segueix el traçat de l’antic camí de Sant Iscle. “És un camí històric. Segons el pla del 1979, aquí farien zona verda i desapareixeria el darrer testimoni d’aquest camí”.
