Ho explica amb to simpàtic, però amb un fil de veu. L’America Irarte va aterrar el 2006 a Catalunya procedent de Bolívia. Des d’aleshores ha treballat de cangur i de cuidadora d’ancians: en la majoria d’ocasions, relata, sense contracte ni tampoc cotitzar a la Seguretat Social. Ara es troba que, als 68 anys, no té diners per mantenir-se i, per l’edat, li costa trobar feina. “Només tinc alguna cosa esporàdica […] i amb això no puc pagar un lloguer“, lamenta.
Té refugi gràcies a un nou espai de dones del Raval, anomenat La Caracola. S’ha impulsat per ajudar migrants del barri que estan soles i no tenen recursos suficients per mantenir-se. Alma Claderón, una de les impulsores del projecte, explica que les dones grans són precisament les més vulnerables. “Són apartades pel capitalisme i el mercat perquè no tenen una edat productiva. És gent que no serveix pel sistema i són víctimes de certes violències“, critica Calderón.
La Leocadia Vi Montaño ─Vi de Virginia, diu─ té 65 anys i és una altra de les cinc dones que viuen al local, al número 2 del carrer d’Agustí Duran i Sanpere, des de setembre. Ella tampoc no ho va tenir fàcil: va arribar a Barcelona de Santo Domingo i, amb la crisi, ho va perdre tot. Ara ha trobat una llar i allarga la mà a tothom qui ho necessiti. “Moltes senyores estan anul·lades, no saben on anar ni què fer. Aquí els donem suport”, assegura.
El projecte podria apagar-se per un desallotjament
La iniciativa acaba d’engegar i ha costat fer-la possible, perquè al local fa uns mesos hi havia un narcopís. I tenen una altra adversitat: els pesa una amenaça de desnonament que, en principi, s’havia d’executar aquest dijous. De moment, però, han aconseguit que se suspengui perquè, segons expliquen, la propietat ─CaixaBank─ ha retirat la denúncia. Ara bé, es mantenen en alerta perquè temen que la torni a activar. Tot plegat no només els afecta a elles, també a la resta de col·lectius que ocupen la nau, com el Sindicat de Manters, l’Espai de l’Immigrant o el Sindicat d’Habitatge del Raval.
