Poques setmanes després de la tornada a les aules
, alguns estudiants universitaris han denunciat a les xarxes socials que no tenen garantit, en tots els casos, el dret lingüístic de rebre les classes en català.
Segons la Plataforma per la Llengua, els casos que generen més queixes per part dels alumnes són l’incompliment dels plans docents, és a dir, no respectar la llengua vehicular d’una classe que inicialment s’ha programat en català, però que finalment s’imparteix en castellà; la baixa oferta d’assignatures en català (sobretot a la UB, UPF, UV i UIB) i algunes de les comunicacions digitals que fa la universitat. L’entitat afirma que aquest mateix any han rebut un total de 25 queixes per aquestes qüestions, 11 més sobre les 14 del 2019.
Des de la plataforma Fem-la pública, en aquest cas de la UB, afirmen que es tracta d’un fenomen recurrent que sempre emergeix a l’inici de curs, el moment en què es registren més queixes. De fet, animen l’alumnat a enviar un formulari de reclamacions formals, perquè consideren que és la manera de pressionar per canviar la situació. En aquest sentit, l’entitat coincideix que la universitat hauria de preservar la voluntat de l’anonimat: “Si la queixa fos anònima potser n’arribarien més. Si no se’n fan més és per por a represàlies”, afirma en David Lloberas, de l’entitat. La plataforma reclama que la universitat posi en marxa una política activa per assegurar que a les aules es respecta la llengua fixada al pla docent i demana que les estadístiques de llengua reflecteixin la realitat.
Les dues organitzacions subratllen que cal conscienciar sobre el dret lingüístic de rebre les classes en català que tenen garantit tots els estudiants.
Una universitat de Castella
La Montserrat Dameson, estudiant de la UB, denuncia en un tuit amb to irònic que sembla que s’hagi matriculat a la Universitat de Castella la Manxa: de les tres classes que ha fet, totes han estat en castellà. A més, explica que és la primera vegada en sis anys que aconsegueix matricular-se en totes les assignatures en català, però denuncia que, quan arriba a l’aula, “el docent parla l’idioma que vol”.
Fa sis anys que estudio a la UB i aquest és el primer que aconsegueixo quadrar horaris fent totes les assignatures en català. Sempre hi ha més grups en castellà i fent doble titulació sol ser dificilíssim estudiar íntegrament en aquesta nostra llengua. El content és gegant. 💫 pic.twitter.com/ND2aNMzZGv
— Montserrat Dameson ✨ (@damesonpareras) September 14, 2020
En David Borrell, estudiant de Psicologia de la UOC, es troba en una situació similar. Afirma que, tot i haver-se matriculat en català en una assignatura troncal de la carrera, el 95 % del material que rep és en llengua castellana perquè procedeix d’un llibre editat en castellà. Borrell afirma que no tindria cap inconvenient a cursar la matèria en castellà si ho hagués escollit, i defensa que “és un dret fonamental per a l’estudiant poder escollir l’idioma en què s’imparteix la classe”.
La directora de Serveis Acadèmics de la UOC, Esther Gonzalvo, assegura que és l’alumne qui escull l’idioma de la classe a l’hora de matricular-se i recorda que, en cas d’incompliment, “l’estudiant pot presentar una queixa”.
