La primera instància on podrien recórrer les defenses de Puigdemont i els quatre consellers seria el tribunal d’apel·lació, que hauria de decidir sobre l’extradició en un marge de 15 dies. En cas que, de nou, es decidís dur-los cap a Espanya encara hi hauria una altra possibilitat: presentar un recurs al tribunal de cassació que tindria 30 dies més.

En total, doncs, tot plegat es podria allargar entre dos i tres mesos, durant els quals Puigdemont i els quatre consellers seran a Brussel·les, lluny de la convocatòria electoral del 21 de desembre. Ara bé, encara que entressin a presó, el president es podria presentar com a candidat, ja que la llei electoral només ho prohibeix en cas de sentència ferma a presó o per condemnes pels delictes de rebel·lió, terrorisme o contra l’administració pública o de l’Estat. A més, la portaveu de la fiscalia belga va remarcar que podrà participar en actes de campanya electoral, ja que després de la declaració d’aquest diumenge el jutge no es va pronunciar sobre aquesta qüestió.

Puigdemont: “El pensament és per als companys injustament empresonats”

Aquest dilluns, Carles Puigdemont ha celebrat, a través del seu compte oficial de Twitter, que ha quedat “en llibertat i sense fiança”, però alhora ha dit que ara els seus pensaments són per al vicepresident i els consellers “injustament empresonats” i ha qualificat l’Estat espanyol d’estar ‘”allunyat de la pràctica democràtica”.

També s’han expressat a través de Twitter la consellera d’Agricultura destituïda, Meritxell Serret, i el conseller de Salut destituït, Antoni Comín. Serret ha destacat la diferència entre els criteris que la justícia belga ha aplicat amb ella, Puigdemont i els consellers Clara Ponsatí, Lluís Puig i Toni Comín, i els que l’Audiència Nacional ha utilitzat per empresonar la resta del govern. Serret agraeix el suport, en especial el del seu poble natal, Vallfogona de Balaguer.

De la seva banda, Antoni Comín ha demanat que es reconeguin les mateixes garanties als “companys injustament empresonats a Espanya”.