La placenta artificial serà una bossa feta amb materials biocompatibles, un recipient tou. Tindrà líquid, que imitarà el líquid amniòtic, i estarà protegida de sons i llums. A través del propi cordó umbilical del fetus, se li subministraran oxigen, nutrients, hormones i tot allò que necessita per desenvolupar-se. El nadó estarà monitorat contínuament de forma no invasiva amb ecografies de flux sanguini i a través de la pressió arterial i la freqüència cardíaca. A més, hi haurà microsensors al líquid amniòtic o al cordó umbilical.
Així es vol imitar la placenta, l’espai on es desenvolupa un fetus humà durant nou mesos, en situacions normals. “No és ni un embaràs artificial ni reproducció assistida, estem parlant d’un bebè que existeix, que té sis mesos, que l’hem de treure fora i ara està amb 25 bombes de medicació, intentarem portar-lo a un entorn molt més protegit“, explica el director BCNatal i líder del projecte, Eduard Gratacós.
Reduir la mortalitat i les seqüeles dels prematurs
Aquesta nova eina està pensada per als nadons prematurs extrems, és a dir, els que tenen sis mesos de gestació o menys. Normalment pesen menys d’un quilo. A Europa cada any hi ha 25.000 nadons amb aquestes característiques, dels quals sobreviuen entre el 25 i el 75 per cent. Aquest projecte vol capgirar les pràctiques actuals i tractar-los com a fetus en lloc de nounats.
Un dels riscos més grans per a aquells que sobreviuen són les seqüeles greus. En presenten entre el 75 i el 95 % dels prematurs extrems i poden afectar el desenvolupament cerebral, cardiovascular i respiratori. Això passa quan, per exemple, es fa respirar un nadó quan els seus pulmons no estan preparats per fer-ho. Per això, segons els impulsors del projecte, és tan important recrear la placenta i oferir al nadó un espai molt similar per generar-li el menor impacte i estrès possibles.
Un repte mèdic i tecnològic
El projecte és únic a Europa i el desenvoluparà BCNatal, un centre conjunt en el qual participen els hospitals Sant Joan de Déu i Clínic. Entomaran aquest repte mèdic i tecnològic, que, per la seva complexitat, encara trigarà a veure la llum. Durant els propers cinc anys passarà per dues fases: la primera serà el desenvolupament i la validació experimental. Es farà servir un model animal oví. En aquest primer pas s’hi destinarà un pressupost de 3,35 milions d’euros. La segona fase consistirà en l’aplicació clínica del projecte, incloent-hi el debat ètic que comporta. Aquesta part elevarà el cost a set milions d’euros totals, que finançarà la Fundació la Caixa.
