Actualment, si una dona pateix una agressió sexual fora de l’àmbit de la parella o exparella no queda emparada per la llei estatal de protecció integral contra la violència de gènere (LO1/2004). Això fa que no es pugui beneficiar de determinats ajuts i, de retruc, no quedi comptabilitzada dins les estadístiques de la violència masclista.
El govern central acaba de fer un primer pas per revertir aquesta realitat. A principis del novembre del 2019, va emetre una ordre ministerial en què encarregava a les delegacions de totes les províncies que computessin com a víctimes de violència de gènere les dones agredides fora de l’àmbit de la parella o exparella. A Catalunya, els Mossos ja inclouen aquest tipus de víctimes dins del recompte anual de violència de gènere des del 2018, però no és així a la resta de l’estat.
Canvi de protocols policials
A banda de les estadístiques, una altra implicació que té aquesta ordre ministerial és en l’àmbit dels protocols policials. Segons aquesta norma, les víctimes d’agressions sexuals hauran de ser ateses per agents especialitzats a l’hora de posar la denúncia. Júlia Humet, advocada penalista especialitzada en violències masclistes, assegura que aquests tipus de delictes tenen una afectació emocional i íntima en la víctima molt més greu que en altres accions punibles. Per aquest motiu, diu Humet, és positiu que qui atengui aquestes víctimes pugui entendre-les i atendre-les segons les seves necessitats. Segons aquesta penalista, “no tindria sentit que la policia amb formació atengués només les dones que han patit agressions en l’àmbit de la parella o exparella perquè la resta tenen les mateixes afectacions“.
Primer pas insuficient
Júlia Humet creu que aquest pas és rellevant perquè el Conveni d’Istanbul, ratificat per Espanya el 2014, ja diu que les víctimes de violència masclista són totes i no s’hauria de fer cap diferència entre si la violència té lloc dins o fora de l’àmbit de la parella. Però aquesta advocada afegeix que es tracta d’un pas insuficient si no va acompanyat de reformes legislatives, com la Llei orgànica del poder judicial i de la Llei d’enjudiciament criminal, entre d’altres. Aquests canvis comportarien que els jutjats especialitzats en violència cap a la dona ampliessin competències i poguessin atendre les víctimes a mans d’agressors que no són la parella ni exparella.
Entre les polítiques feministes que inclou l’acord de govern entre el PSOE i Unides Podem es planteja també la reforma del Codi penal per poder adaptar la llei espanyola al Conveni d’Istanbul. Aquest últim també preveu que siguin tractats com a violència masclista els casos d’assassinat a mans de desconeguts, el matrimoni forçós, el tràfic de dones o la mutilació de genitals femenins.
