Abrumat però orgullós. Així es va sentir Gustave Kiansumba quan va saber que rebria el premi Alfons Comín. Un guardó simbòlic que personalitza en ell l'esforç de milers d'africans que surten cada any del seu continent per buscar a Europa un futur millor. Gustave va decidir marxar del Congo el 2001 a causa de la guerra. Abans d'arribar a Espanya va passar pel Camerun, Nigèria, Líbia, Argèlia, Mali i, finalment, el Marroc. Allà, sense possibilitat de trobar feina, va decidir provar sort a Espanya. Va intentar saltar la tanca de Melilla diverses vegades però el van enxampar i deportar. Una de les vegades, fins i tot, va ser abandonat, per la policia del Marroc, enmig del desert. Descartada la tanca, va decidir provar-ho amb una pastera. Va arribar a Tarifa i, d'allà, va marxar cap a Bilbao, on, amb l'ajuda dels serveis socials, s'ha fet un lloc. Imparteix classes de francès i, des del Centre de Recursos Africanistes, convida immigrants com ell a fer classes als autòctons. És la seva manera de lluitar contra la discriminació. "" Gustave no es considera una víctima, sinó un activista. Per això veu aquest premi com una oportunitat per denunciar la llarga llista d'injustícies que ha h¤W3 74 ]] C2.5 G 0 [[ *CG i1l Informen: GUILLEM MARTÍNEZ / CLÀUDIA TERRAZA 01:24 agut de patir.
Gustave va decidir marxar del Congo el 2001 a causa de la guerra. Va viatjar fins al Camerun, on volia seguir amb els seus estudis d’enginyer agrònom. Ara bé, no va poder aconseguir una beca i no es va poder pagar els estudis. Per això, va decidir buscar feina, sense gaire sort, i va iniciar un periple que el va dur a Nigèria, Líbia, Algèria, Mali i, finalment, el Marroc. Allà, resignat, va decidir provar sort a Espanya. Va intentar saltar la tanca de Melilla diverses vegades però el van enxampar i deportar. Una de les vegades, fins i tot, va ser abandonat per la policia del Marroc enmig del desert. Va poder contactar amb Metges sense Fronteres, que el van anar a rescatar.
Descartada la tanca, va decidir provar-ho amb una pastera. Va arribar a Tarifa i, després de passar un mes a un centre d’internament d’estrangers, va marxar cap a Bilbao, on, amb l’ajuda dels serveis socials, s’ha fet un lloc. Imparteix classes de francès i, des del Centre de Recursos Africanistes, convida immigrants com ell a fer classes als autòctons. És la seva particular manera de lluitar contra la discriminació.
Gustave no es considera una víctima, sinó un activista. Per això veu aquest premi com una oportunitat per denunciar la llarga llista d’injustícies que ha hagut de patir.
