En entrar al mercat, una jove de 14 anys fa d’hostessa, dóna la benvinguda als clients i els ofereix una magdalena, un suc i si els ve de gust una mica de cava. “Les dones em diuen: ‘quina il·lusió, ja tenim el mercat nou'”, afirma. Els pares hi tenen una parada de peix i marisc i des de petita ho ha viscut tot de molt a prop. “Recordo quan tenia sis anys que venia al mercat, era molt fosc i tenia una plaça aquí dins per seure”. Una clienta, la Josefa, s’acosta a la jove per demanar-li una magdalena i li diu: “M’agrada molt (…) no m’ho esperava així, jo fa 50 anys que vinc”, diu mentre demana perdó perquè quan parla del mercat se li humitegen els ulls i li cauen algunes llàgrimes.
La Pepita Grifoll és carnissera i té un cert estatus al mercat. És la paradista més antiga, tot i que confessa que només va a treballar en ocasions especials, perquè està jubilada i ara regenta el negoci el fill. Va començar de molt petita posant una parada a l’antic recinte, quan era un mercat ambulant a l’aire lliure i des de llavors ha viscut fins a quatre inauguracions. En aquesta ocasió, als clients que se li acosten de tota la vida, els hi diu: “Gràcies a clients com vosaltres estem aquí (…) El Guinardó s’ho mereix”.
La Merche despatxa en una botiga de llegums cuits menjar preparat i bacallà. “Aquí estarem molt millor”, diu. La parada fa molt de goig, l’espai és molt ampli, i fins i tot els permet tenir un obrador a l’interior. “Ara et perdràs a la botiga”, diu una clienta a la Merche. La dona es mira el mercat orgullosa i confessa: “Sembla que estiguem a un altre barri”.
