ASSUMPCIÓ BENAGES, pollastrera "Em dic Assumpció Benages, ja fa 60 anys que sóc aquí. El meu marit i jo vam començar, jo tenia 21 anys, tots dos érem pollers, la família d'ell també. La vam obrir al carrer d'Aragó 128, cantonada amb el Comte d'Urgell. Encara hi som, perquè ara el meu fill s'hi ha quedat, ja fa anys que hi és. Pollastres, conills i ous, de totes les classes: de pagès, de corral, de granja, de totes les classes... Abans hi havia molta més feina, perquè el meu marit havia de venir a la matinada, matar-los, i jo al matí, els venia. Hi havia més feina abans que ara. El que ara es ven d'una altra manera, ara tiren més pel cuit. Ja fa uns anys que fem el cuit, dissabte i diumenge es ven una mica, i per això et salves. Però, és clar, això de matar-los, la gent els agradava. Ara no, ara és diferent. Però abans saps que te'l mataven, la gent tenia confiança, m'entens? Abans veníem el cru, però ara en preferir-lo a l'ast, ho fem a l'ast. El vol a l'ast, la gent. Ha canviat, les persones que ho volien en cru ja no existeixen, perquè fa 60 anys i ja en tenien 40... doncs ja no hi són! Ara vénen els fills i els néts, però el volen a l'ast."
