La major part dels agents de la Policia Nacional que van venir a Catalunya per impedir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre ja han marxat, segons fonts properes al cos. Amb la sortida prevista per a aquest dijous del vaixell Moby Dada, conegut com el Piuet, el gruix més important dels agents, tant de la Policia Nacional com de la Guàrdia Civil, ja han retornat als seus llocs de feina habitual i ara tan sols queda un contingent reduït que serà aquí fins a les eleccions del 21 de desembre.

Tot i que el Ministeri de l’Interior no ho confirma, betevé ha pogut saber que han marxat els agents de les Unitats de Prevenció i Reacció (UPR), és a dir, les de les intervencions ràpides. Els que s’han quedat aquí formen part de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) que, segons fonts oficials de la Policia Nacional, estaran a Catalunya fins al 21-D per reforçar els Mossos d’Esquadra, en cas que sigui necessari, i la vigilància antiterrorista.

D’aquesta manera, l’operació per aturar el referèndum de l’1-O, coneguda amb el nom de Copèrnic, encara la recta final. Va començar a mitjans de setembre amb l’arribada de dos vaixells al Port de Barcelona, on s’han allotjat la major part dels agents que el Ministeri de l’Interior va enviar a Catalunya. Gairebé dos mesos després de la seva arribada i després que s’hagi prorrogat l’estada dels vaixells al Port diverses vegadesa partir d’aquest dijous la situació laboral dels agents torna a la normalitat. Des de mitjans de setembre tenien les vacances i els permisos suspesos, però en una ordre que ha enviat aquest dimecres la Direcció General de la Policia s’informa que els agents destinats a Catalunya “ja sigui amb caràcter definitiu o provisional, desenvoluparan els serveis conforme al règim de jornada laboral i horari reglamentàriament establert”.

Els sindicats critiquen la coordinació policial de l’1-O

Diversos sindicats de la Policia Nacional critiquen que el dia del referèndum de l’1 d’octubre les forces i cossos de seguretat de l’Estat van actuar “tard i malament”. Alguns ho atribueixen a la suposada inacció dels Mossos d’Esquadra, mentre que d’altres n’acusen directament Diego Pérez de los Cobos, el coronel de la Guàrdia Civil designat coordinador de tots els cossos l’1-O. Expliquen que calia prevenir abans que s’ocupessin els col·legis electorals per evitar el desallotjament i provocar imatges com les que es van veure, diuen. També retreuen al ministeri que en certes ocasions no els han deixat actuar com ara per la vaga general del 8 de novembre, quan es va tallar carreteres i es van ocupar les vies de l’AVE de l’estació de Sants, a Barcelona, i també a Girona.