Fins als anys 70, la població a la ciutat va créixer i, després de disminuir entre les dècades dels 80 i 90, va tornar a créixer a partir del 2000, tot i que amb una taxa de creixement continguda.
Augmenta el pes de la població d’altres nacionalitats
La població de Barcelona va créixer en 14.710 persones respecte de l’any anterior, un increment que respon al major pes de la població estrangera. Els habitants d’altres nacionalitats van augmentar en 20.885 persones (+7,8 %) i ja són 288.675 persones, dada que representa el 17,81 % de la població.
En canvi el nombre de barcelonins empadronats de nacionalitat espanyola es va reduir en 6.175 persones (-0,5 %). Una disminució que es constata en 54 dels 73 barris, i on ha estat més forta és a la Vila de Gràcia (-501), la Sagrada Família (- 489) i la Barceloneta (-408).
La majoria d’estrangers tenen nacionalitat italiana (29.272) i a molta distància, amb prop de 10.000 persones menys, hi ha els xinesos (19.866) que, per primera vegada, superen el col·lectiu pakistanès (19.285). Les segueixen altres nacionalitats, com la francesa, la marroquina o la boliviana.
Més població infantil, malgrat que el col·lectiu de gent gran continua per davant
Les dones continuen sent majoritàries a la ciutat —n’hi ha 856.266, que representen un 52,7 % de la població— i superen els homes —768.871— en tots els rangs d’edat, exceptuant la franja infantil, en què els nens i els nois entre els 0 i els 19 anys superen la població femenina.
La majoria de la població se situa entre els 35 i els 44 anys, tant en homes com en dones. De fet, els 44 anys és l’edat mitjana dels barcelonins que s’ha estabilitzat des de fa dos anys. La població de més de 65 anys supera la infantil en tots els districtes, malgrat que hi ha 2.000 nens més a la ciutat —en 25 dels 73 barris el col·lectiu de gent gran representa més del doble que l’infantil—.
A més, del col·lectiu de la gent gran destaca el creixement de les persones centenàries, ja que n’hi ha 65 més que el 2016, amb un total de 767.
