La plataforma No a la Copa Amèrica ha fet una jornada de debat al Centre Cívic Barceloneta per denunciar la celebració de la Copa Amèrica 2024 a Barcelona. Amb el nom ‘Rumb al Col·lapse’, la jornada ha acollit una taula rodona amb representants de diferents sectors com entitats ecologistes i el Sindicat de Llogateres per avaluar l’impacte de l’esdeveniment en la ciutat. Asseguren que la Copa Amèrica agreujarà la sequera i causarà problemes d’habitatge perquè impulsarà el lloguer temporal.
“Provocarà estrès sobre els recursos hídrics”
Una de les conseqüències negatives que preveuen és l’impacte en els recursos hídrics. En el context de sequera que travessa Catalunya, l’arribada massiva de visitants “provocarà un estrès sobre els recursos hídrics”, alerta Marc Cerdà, doctor en Ciències del Mar. L’expert denuncia que no s’ha publicat cap estudi ambiental que avaluï com s’incrementarà el consum d’aigua ni “quines emissions de CO2 hi haurà”. Apunta que molta gent arribarà amb avió i després es desplaçaran per la ciutat amb vehicles privats.
“Hi haurà un problema d’habitatge”
Un dels punts que s’ha tingut en compte a la taula rodona és l’impacte que tindrà per als veïns de Barcelona en l’habitatge de lloguer. Segons Mari Pueyo, del Sindicat de Llogateres, el perfil de visitants predominant serà “gent que anirà al mercat de pisos temporals per l’alt nivell adquisitiu”. Això, assegura, “expulsarà als veïns dels barris”, tant en l’espai públic com privat, mentre “els pisos de temporada continuïn desregulats”, en referència als contractes de curta durada, inferiors a un any.
Escèptics amb l’impacte econòmic
Un dels arguments més utilitzats per defensar els macroesdeveniments és l’impacte econòmic que generen allà on s’organitzen. Segons Jordi Estibill, membre de la plataforma No a la Copa Amèrica, el precedent de les edicions del 2007 i 2010 a València no és favorable. Assegura que es va fer una enquesta entre diferents gremis en què es reflectia que “l’impacte econòmic que es va preveure no va existir, i si va existir no va anar en cap cas a l’economia real i del petit comerç”. Declara que va repercutir, principalment, en el sector immobiliari i el de la construcció.
Aquest escenari, insisteix Estivill, va provocar que la ciutat de València no tornés a organitzar l’esdeveniment i arrossegués deute públic. En el cas de Barcelona, estima que la inversió pública és d’uns “80 milions d’euros”, però denuncia que les administracions competents no han estat prou transparents a l’hora de publicar on han anat a parar aquests diners.
Amenacen amb accions de rebuig i sabotatge
Davant d’aquest context que qualifiquen “d’opacitat”, s’erigeixen com a fiscalitzadors de la competició perquè hi hagi més transparència. Tot i que encara no han anunciat un calendari específic, adverteixen que duran a terme accions de rebuig i sabotatge.
A les conclusions de la taula rodona s’hi han afegit altres noms com el de Marta Ribera, jurista i economista, el periodista Joan Canela i Xavier Palos, membre de la Comissió contra la Barcelona Olímpica 1992. Tot plegat ha anat acompanyat d’un esmorzar, un vermut i un taller de serigrafia per aprendre a fer dissenys contra la Copa Amèrica.
