El programa, impulsat per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, vol donar rellevància als racons i els objectes repartits per Barcelona que formen part de la història de la ciutat i mantenir-los vius en la memòria col·lectiva dels barcelonins, com són la Gamba de Mariscal o les marques de metralla del bombardeig italià del 30 de gener de 1938 a la plaça de Sant Felip Neri.
Està previst que l’Ajuntament instal·li més plaques Petit paisatge de Barcelona, fetes d’acer i instal·lades al paviment, per identificar nous racons emblemàtics de la ciutat i descobrir-ne d’altres fins ara oblidats i restaurar-los. Els sis petits paisatges i altres elements singulars estan recollits en l’aplicació per a mòbils BCN Paisatge, disponible en aquest web.
Els sis petits paisatges de Barcelona
El termòmetre de Can Cottet, instal·lat a l’avinguda del Portal de l’Àngel des de l’any 1955, va ser el primer punt de la ciutat on es va instal·lar la placa Petit paisatge de Barcelona. L’any 2009 es va apagar per renovar-ne els tubs de neó i canviar-los per LED de baix consum. L’any 2011 el termòmetre va tornar a funcionar, fet que es va aprofitar per atorgar-li la placa.
El número 17 del carrer de les Ramalleres va acollir a finals del segle XVI la Casa de la Misericòrdia, on hi havia instal·lat el Torn dels Orfes. El torn servia per introduir els nadons que es volia abandonar a dins l’edifici, i té una escletxa per on s’introduïen almoines.
Els murs de l’església de Sant Felip Neri van ser testimoni el 30 de gener de 1938 del bombardeig de l’aviació feixista italiana, que va deixar caure dues bombes a la plaça i va causar la mort de 42 persones. La metralla de les explosions va deixar unes marques a les parets exteriors del temple que encara són visibles avui dia.
L’artista Xavier Mariscal va dissenyar la Gamba del restaurant Gambrinus, instal·lada el 1987 al Moll de la Fusta. L’escultura, feta de polièster, coure i ferro per Manolo Martí, va ser cedida a l’Ajuntament l’any 2000.
L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 va ser el motiu pel qual Juan Cabrerizo va crear el rellotge dels Llums, al carrer de Rocafort, número 2. El rellotge és una composició que combina pedra artificial, llautó i vidre per marcar les hores amb llum. L’any 1935 el mateix rellotger en va instal·lar un de gairebé idèntic al número 69 de la via Laietana.
El Rellotge del Sifó va ser instal·lat l’any 1960 a la fàbrica de sifons Puértolas per ordre del seu amo, que va fer construir un rellotge amb forma de sifó com a reclam a la façana de la seva indústria, aixecada l’any 1894.
