Formen part del paisatge urbà i les tenim molt més vistes del que pensem des del carrer, des de les finestres de casa o des dels terrats: les parets mitgeres. Són la divisió entre dues finques urbanes contigües que, en teoria, han de ser compartides entre tots dos edificis. Hi ha casos, però, en què un dels dos edificis no està construït o, si ho està, té una alçària o amplada diferent de l’edifici del costat i, per tant, aquestes parets queden a la vista. Es tracta de murs que, arquitectònicament, no tenen cap semblança amb la façana principal de la finca i solen ser de maons.
L’origen de les parets mitgeres prové de l’època romana i representava el límit de les propietats privades i, alhora, delimitava quins havien de ser els drets i deures dels propietaris, ha explicat la urbanista Maria Sisternas en una entrevista al ‘btv notícies vespre’. En aquest sentit, Sisternas afirma que, en el cas de Barcelona, són l’herència d’una època en què la ciutat estava en expansió i “era habitual veure-les arreu”.
Són “lletges i trenquen la ciutat”
Aquesta mena de parets, però, també simbolitzen a la ciutat una altra cosa, segons la urbanista: “Els arquitectes han tingut [tradicionalment] una actuació molt limitada i s’han preocupat només del seu edifici”. Així, Maria Sisternas apunta que es tracta d’una visió individualista de l’urbanisme, i “no d’una visió de conjunt”, que, diu, “tampoc no té l’Ajuntament”.
Segons Sisternas, és aquesta visió individualista la que fa que Barcelona tingui un gran nombre de parets mitgeres a la vista. Explica que altres ciutats, com París, promouen actuacions per donar a aquests murs la mateixa imatge que a la façana principal i integrar-los en un concepte arquitectònic global.
En aquest sentit, Sisternas considera que cal una reflexió global sobre les parets mitgeres perquè “són tremendament lletges i són disruptives al paisatge de la ciutat”.
Existeixen excepcions
Maria Sisternas ha apuntat algunes propostes que han buscat, precisament, embellir la ciutat en el seu conjunt a partir d’una actuació concreta en algunes parets mitgeres. És el cas, per exemple, de l’anomenat Jardí del Sol, amb una façana dedicada a l’aprofitament elèctric mitjançant plaques fotovoltaiques en un edifici del carrer de la Ciutat de Granada, o d’una paret mitgera d’un edifici de les Corts, entre el carrer de Berlín i l’avinguda de Josep Tarradellas, que és un frondós jardí vertical.
També hi ha un altre cas, a Ciutat Vella, amb una paret mitgera en què s’han pintat uns gats gegants que, alhora, bategen popularment la plaça adjacent amb el nom de la plaça dels Gats.
Pots veure l’entrevista completa aquí:
