El Departament d’Educació, més d’un centenar d’ajuntaments, inclòs el de Barcelona, i els grups parlamentaris de JxC, ERC, CCP i PSC, han signat aquest dilluns el pacte contra la segregació escolar, impulsat pel Síndic de Greuges de Catalunya. La principal proposta d’aquest compromís és l’elaboració per part del govern català d’un nou decret que reguli l’admissió de l’alumnat. Això vol dir que s’establirà una proporció màxima d’alumnes amb necessitats educatives específiques per centres d’una mateixa zona o la limitació de l’escolarització de matrícula viva a centres d’alta complexitat.
D’aquesta manera es vol repartir d’una manera més equitativa aquests alumnes amb necessitats educatives entre tots els centres i que no s’acumulin en uns pocs.
Segons el síndic, Rafel Ribó, aquest pacte contribuirà a “combatre el problema número u de l’educació a Catalunya, la manca d’igualtat d’oportunitats”.
A banda del decret que regularà l’admissió de l’alumnat, el Departament d’Educació es compromet a tirar endavant un total de 189 mesures contra la segregació. Es crearà, per exemple, una oficina electrònica de preinscripció i s’hauran de publicar les quotes de totes les escoles. El nou decret, malgrat s’aprovi aquest any, no entrarà en funcionament fins al curs vinent, el 2020-2021.
Grans absències del pacte
El pacte signat aquest dilluns no disposa de la complicitat de tots els agents del sector. El sindicat majoritari del món de l’educació, USTEC-STEs, CGT i altres sindicats i associacions d’estudiants hi estan en contra perquè consideren que no servirà per combatre la segregació a les escoles. Tampoc no l’ha signat la FaPaC. El portaveu d’USTEC, Ramon Font, considera que el pacte posa “la llibertat d’elecció de les famílies per sobre del dret d’educació dels infants i per això creu que no acabarà amb la segració escolar i només servirà com a “rentada de cara de l’administració i de les patronals concertades”.
Consideren que el pacte beneficia sobretot l’escola concertada i no conté mesures eficaces per combatre la segregació escolar. Asseguren que en contra del mal anomenat “dret a l’elecció de centre”, hi ha d’haver un repartiment equitatiu de la diversitat de l’alumnat, evitant la concentració dels que tenen necessitats educatives específiques en determinats centres. Això, creuen, amb el pacte no s’aconsegueix.
En un comunicat conjunt, les entitats no signants del pacte afegeixen que totes les mesures positives que es proposen a l’informe del síndic ja estan contemplades a la LEC i en els decrets que la desenvolupen. El Govern, diuen, “ja té la potestat reglamentària per fer-ho sense la necessitat de signar un pacte”.
La CUP no s’adhereix al pacte
La CUP tampoc no ha signat el pacte contra la segregació escolar perquè, també, considera que les mesures que s’hi inclouen són insuficients. En un comunicat, els cupaires reconeixen que amb el pacte “s’ha aconseguit posar damunt la taula i evidenciar el problema de la segregació escolar”. Ara bé, afegeixen que no es va a l’arrel del problema, “que és estructural”. Critiquen que sumar-se al pacte “significa legitimar la doble xarxa educativa, ja que no s’hi entreveu cap intenció de minvar el poder de la concertada ni de limitar els seus privilegis”.
