(ACN) Metges i investigadors de l’Hospital del Mar i de l’Institut de l’Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han desenvolupat un model de predicció del risc de càncer de mama a llarg termini entre dones participants de programes de cribratge. El model es basa en quatre variables i, per primera vegada, permet preveure el risc de desenvolupar la malaltia a llarg termini, fins i tot a 20 anys vista.
El treball ha revisat dades de gairebé 122.000 dones, a les quals es va fer una mamografia de control a l’Hospital del Mar i al de la Santa Creu i Sant Pau entre el 1995 i el 2015. La investigació obre la porta a modificar la freqüència de les proves en funció de les variables de risc i també a adaptar el tipus de prova diagnòstica a cada cas. Els models actuals permeten predir, com a màxim, a dos, a cinc o a 10 anys, el risc que una dona desenvolupi càncer de mama. A més, no estan orientats a les dones participants en cribratges.
Seguiment adaptat
La proposta dels investigadors de l’Hospital del Mar té en compte l’edat de la dona i els antecedents familiars, així com les lesions benignes a la mama i la presència de patrons sospitosos en proves prèvies, per establir el risc de la malaltia en un termini que va dels dos als 20 anys.
Aquest sistema fa possible adaptar el seguiment de les pacients en funció del risc, personalitzant la freqüència de les proves de cribratge, que ara es fan cada dos anys a totes les dones d’entre 50 i 69 anys. Precisament, l’autor principal del estudi, Javier Louro, ha apuntat que fins ara es tractava igual totes les dones d’aquestes edats, però que la realitat és que hi ha dones que poden tenir més risc que altres.
El model té una capacitat de discriminació de fins al 64 %. Ara, els autors estan analitzant la densitat de la mama com a variable per incrementar la capacitat de predicció.
2.058 càncers entre les dones analitzades
Els investigadors han fet un seguiment mitjà de 7,5 anys de les 122.000 dones. Del total, 2.058 van acabar desenvolupant càncer de mama. El risc més alt es detectava en les que tenien antecedents familiars, lesions benignes proliferatives i calcificacions actives.
La investigadora principal del projecte i membre del Servei d’Epidemiologia i Avaluació, la doctora Marta Román, ha explicat que el model dona informació essencial per plantejar un seguiment personalitzat. Per exemple, a les dones de més risc se’ls podria oferir fer-se una mamografia cada any o una ressonància magnètica, que és més precisa, en lloc d’una mamografia cada dos anys. En canvi, es podria ampliar el termini entre proves a les que presenten menys risc.
