Les plaques de nomenclàtor ja identifiquen la fins fa poc plaça de la Harry Walker com plaça de les Treballadores i Treballadors de la Harry Walker. El canvi s’ha fet a partir de la demanda veïnal de la Prosperitat. Els veïns no estaven d’acord amb el fet que el nom de la plaça recordés la fàbrica que oferia unes condicions laborals pèssimes i s’estimen més que es dediqui l’indret a la gent que hi treballava. És una manera de posar en valor la vaga històrica de 62 dies que va protagonitzar el personal de la fàbrica de recanvis automobilístics. Ara demanen un faristol per donar a conèixer la història de la vaga i la posterior lluita veïnal per aconseguir els equipaments que envolten la plaça: una escola, un institut, un poliesportiu i el CAP.
Demanda veïnal
Després de passar els tràmits administratius, el veïnat de la Prosperitat va aconseguir el maig de l’any passat que el plenari de Nou Barris aprovés el canvi de nomenclàtor. Tot i això, ja fa gairebé dos anys que els mateixos veïns havien col·locat adhesius amb el nom reclamat sobre les plaques que identifiquen la plaça.
Aquest cap de setmana el canvi s’ha fet oficial amb una festa popular en què s’ha substituït les plaques antigues per les del nom definitiu i oficial, que inclou les treballadores i treballadors. Ha estat un dels objectius de la Comissió del Centenari de la Prosperitat, que fa poc també va presentar un llibre sobre la història de la vaga.
Una vaga amb ressò internacional
La plaça en qüestió es troba en el terreny on s’aixecava la fàbrica. La Harry Walker estava associada amb la Hispano-Villiers i era responsable dels motors de petita cilindrada com el del famós Biscúter. La Harry Walker fabricava, a més, tota mena d’accessoris per a l’automoció. Donava feina a prop de 500 treballadors als tallers i oficines del passeig de Valldaura. Les jornades laborals eren molt dures, amb una pressió molt alta per poder assolir les primes. Unes exigències que, en augmentar, van desembocar en una vaga que va durar 62 dies, des del 16 de desembre del 1970 fins al 15 de febrer del 1971.
La mobilització va tenir una gran repressió, però també va obtenir el suport d’empreses tant nacionals com internacionals, com ara La Maquinista Terrestre i Marítima i la Solex de França i Torí (Itàlia). Finalment, els obrers van tornar a la fàbrica i temps després, la Harry Walker va tancar. A banda de la vaga se li va sumar, amb el temps, les constants queixes veïnals per l’elevada contaminació que generava. Els veïns del barri també es van posicionar al costat dels treballadors, i sempre havien vist amb mals ulls l’empresa, per la contaminació que generava amb la seva activitat. Per això els veïns i especialment la Comissió del Centenari de la Prosperitat reclamaven que es reconegués els treballadors en lloc de l’empresa.
