Una burilla perduda li va xocar contra la visera del casc mentre anava amb moto i des de llavors no s’ha pogut quedar de mans plegades. Gairebé cada dia es posa la samarreta promocional de la seva pàgina de Facebook, per on fa més difusió, i agafa uns guants i una garrafa, els instruments que necessita per voltar per la ciutat i aplegar tantes burilles com pugui. En una hora és capaç de recollir-ne 700.

Tot i això, en Miquel és conscient que, per molt que la jornada de neteja sigui productiva, els carrers seguiran bruts de restes de cigarretes. Els veritables objectius són dos. D’una banda conscienciar la gent. “No passen ni cinc minuts que em para algú preguntant-me què faig”, explica, “estic molt més temps parlant amb veïns que recollint“. Amb aquest carisma ha aconseguit prop de 13.000 seguidors a Facebook. D’altra banda, espera utilitzar la força de No Más Colillas en el Suelo per reclamar a l’Ajuntament més severitat a l’hora d’aplicar sancions a aquells que incompleixen la llei (és il·legal llançar escombraries al terra del carrer). “Si vaig tot sol a parlar amb l’Ajuntament, passaran de mi, que és el que ha passat” lamenta l’activista, “espero que si veuen que som molts, finalment ens facin cas”.

Garau creu que el principal problema, a part de l’incivisme, és la passivitat policial amb aquests comportaments. Segons ells, l’any passat només es van posar 105 multes a la ciutat per llançar burilles a terra. Tot i això, el moviment de No Más Colillas en el Suelo no persegueix als infractors. El seu creador creu que “si es fa des del cor, és molt més efectiu un gest que dir-li alguna cosa a algú que no coneixes”.

Gràcies a la repercussió obtinguda a través de les xarxes socials, en Miquel ha aconseguit seguidors i col·laboradors. Amb aquesta perspectiva, No Más Colillas en el Suelo va començar a acollir “ambaixadors”. Aquesta figura és l’encarregada de predicar amb l’exemple a la ciutat on viu i intentar fer córrer la veu entre amics, familiars i veïns. Des de llavors s’han designat 21 ambaixadors arreu del món, sis dels quals a la ciutat. N’hi ha a altres punts del territori com Girona, Palma de Mallorca i Tenerife, però també a l’altre costat de l’Atlàntic: a Colòmbia, a Mèxic i a Veneçuela.  La primera ambaixadora de Barcelona va ser la Dharani Valéncia. Quan va conèixer la feina que estava fent en Miquel va decidir sortir un dia amb ell. Abans no se n’adonava, però des de llavors, “quan surto al carrer veig massa burilles a tot arreu“.

La gran muntanya de la vergonya

Els col·laboradors de no Más Colillas en el Suelo tenen una data marcada en el calendari. El 22 de juliol hi haurà una recollida massiva de burilles. Cada participant sortirà des d’allà on vulgui i es dirigirà, aplegant les restes de cigarret que es vagi trobant, cap al passeig de la Barceloneta. En el punt de trobada, a la sorra de la platja, tothom abocarà el que ha aconseguit, formant el que els organitzadors anomenen la gran muntanya de la vergonya. Esperen aconseguir un milió de burilles. A continuació, l’empresa Deriva 360 se les emportarà totes i reciclarà la cel·lulosa per fer objectes de disseny sostenible com ara ulleres de sol. L’aigua contaminada sobrant, en canvi, servirà per crear productes químics.