La supressió de les paraules del mural hauria estat una intervenció en la línia de les que es fan en contra de les pintades que es consideren ofensives o que poden incitar a la violència. L’artista considera “un despropòsit” que algú pugui llegir així aquesta obra, ja que la intenció és justament la contrària. De totes maneres, “per no donar peu a interpretacions primmirades” i que la pintura sigui “més inclusiva” el grafiter explica que ha decidit modificar el missatge original “Estima la música. Odia feixisme” i substituir la fórmula “odia” per “rebutja”.
Roc Blackblock va denunciar a través del seu compte de Twitter el 31 d’agost que parts de la pintura havien estat eliminades pels serveis municipals de neteja. En aquell moment, l’Ajuntament va respondre que es tractava d’un error de BCNeta i no d’un acte de censura.
L’Ajuntament esborra el text del graffiti antifa del Puertohurraco xquè incita a l’odi i a la violència. pic.twitter.com/4wpogQow8V
— roc blackblock (@rocxxl) August 31, 2015
La pintura ocupa la façana del local Puertohurraco
, ubicat a la cantonada del carrer de Vidal i de Valenciano amb el del Taulat, al Poblenou, i és un homenatge a les víctimes de la violència neofeixista. Entre els noms que recorda el grafit hi ha el de la transsexual Sònia Rescalvo, assassinada el 1991 al Parc de la Ciutadella, o el del valencià Guillem Agulló, que va perdre la vida a mans d’un grup de militants d’extrema dreta el 1993. També el de Roger Albert, mort durant les Festes de Gràcia de 2004 per l’agressió d’un grup de skinheads o la del militant antifeixista Clément Méric, també mort per l’atac d’uns caps rapats el 2013 a París.
L’artista afirma que va “rebre les disculpes del districte de Sant Martí”, però insisteix que aquest cas és només un exemple que posa en relleu el debat pendent sobre la gestió de l’espai públic a la ciutat. Segons Blackblock, “amb la quantitat d’artistes i parets que hi ha a Barcelona, que la política per facilitar l’accés a pintar consisteixi en uns pocs espais autoritzats, no deixa de ser precari”. Fa referència així a l’ordenança de civisme vigent, que preveu fortes sancions econòmiques per als artistes urbans que pintin murs sense autorització. Malgrat que en els “últims temps s’havia rebaixat l’hostilitat, el problema és que la normativa criminalitza aquesta activitat”, afegeix el grafiter, que també considera que “fins que no se suprimeixi aquesta eina, que coacciona aquestes intervencions, no recuperarem una dinàmica saludable”. Per això, conclou, “és el moment d’establir un diàleg que permeti tolerància mútua” ja que, com a ciutadà de Barcelona, “jo vull poder participar d’un debat sobre el model de ciutat i que aquest representi altres opinions, enfront, per exemple, de l’apropiació del molts espais per part de la publicitat comercial”.
El mural del Poblenou és una de les obres de gran format que Roc Blackblock ha creat a Barcelona. Entre d’altres, també és autor de la façana de Can Vies, de la pintura que demanava la recuperació de l’antic teatre Arnau, del mur de la biblioteca Mercè Rodoreda i de grafits a l’Ateneu Popular 9 Barris.
