El sindicat Metges de Catalunya iniciarà les properes setmanes una campanya per demanar als facultatius d’hospitals i de centres d’atenció primària que deixin de fer hores extra i es limitin a complir amb les hores que s’estipulen als contractes de treball. Volen posar fi a la “cronificació” de les hores extra entre els metges que, diuen, fa que hi hagi facultatius que facin fins a 100 hores setmanals. El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, ho ha descrit com una situació de “semiesclavatge”.
Amb aquesta mesura, el sindicat vol pressionar l’administració perquè mogui fitxa i contracti més metges. De fet, el mateix sindicat va quantificar en més de 1.000 els professionals que farien falta només als CAP. També volen millores en les condicions de treball dels facultatius. “L’administració insisteix que no calen més metges i, en canvi, diu que contractaran altres perfils professionals. Això no fa millorar la situació”, ha subratllat Lleonart.
Si tot els metges deixessin de fer les hores extra, calcula el sindicat, caldria contractar entre un quart i un terç més del total de facultatius que hi ha actualment (una xifra que, a més, denuncien que l’administració no fa pública). Els que més allarguen la seva jornada, han concretat, són els metges dels hospitals, per les guàrdies i les cirurgies extraordinàries. Però també han volgut destacar que molts professionals de l’atenció primària doblen la seva jornada.
Un de cada tres metges pateix “burnout”
A banda de pressionar l’administració, Metges de Catalunya també demana deixar de fer les hores extra per combatre el “burnout”, la síndrome del treballador cremat, que pateixen molts facultatius. De fet, fruit d’una enquesta que han fet a 2.716 enquestats han conclòs que un de cada tres metges el pateix.
Es considera que s’està cremat quan es pateix cansament emocional, despersonalització i baixa realització personal. En el cas del cansament emocional pot derivar en estrès crònic i ser causa d’insomni, fatiga, boira cognitiva o idees suïcides, entre d’altres. La despersonalització causa una distància emocional cap als pacients amb respostes fredes, desconsiderades o tracte impersonal. I la falta de realització personal pot provocar sentiments de fracàs en l’exercici del rol professional. Tot plegat afecta la qualitat assistencial.
